Fronteres el 1096. En verd, l'Emirat de Saraqusta En marró, el Regne d'Aragó En marró fosc, el Regne de Navarra En blau, el comtat d'Urgell En carbassa, la Corona de Castella En groc, el Regne de França En marró clar, Sahla (Emirat d'Albarrasí)
Vers el 1085Sanç I d'Aragó i Pamplona va llençar un exèrcit des de Jaca cap a Wasqa, la ciutat més important entre la ribera de l'Ebre i els Pirineus aconseguint ocupar progressivament la zona compresa entre els rius Isuela i Flumen amb l'ocupació de dotze viles situades a l'entorn de la ciutat.
El setge
En primavera de 1094 s'inicià el Setge de Wasqa, establint el campament en el pueyo de Sancho[3] i consolidat amb la fortificació del Castell de Montaragó, on les tropes aragoneses s'establiren, i on, amb les recaptacions, va començar a construir el panteó real al monestir de Sant Joan de la Penya. Un segon exèrcit procedent de Nocito va conquerir el Castell de Santa Eulalia[4] i ocupà el territori comprès entre el Flumen i l'Alcanadre.
Les tropes musulmanes i castellanes foren derrotades per Pere I, i sense possibilitats de rebre cap socors, Wasqa acabà rendint-se el 24 de novembre del 1096.[6] Un mes després de la victòria a la batalla d'Alcoraç, el 27 de desembre del 1096, Pere I d'Aragó feu entrada triomfal a la ciutat, que es va convertint en la nova capital del regne en substitució de Jaca.[7]
Conseqüències
La victòria aconseguida a les planes d'Alcoraç, prop de Wasqa, permeté als reis d'Aragó sortir dels contraforts pirinencs i expansionar els seus dominis per les terres del Somontano, pas previ a l'annexió, poc després, de la fèrtil vall de l'Ebre.
Notes
↑Segons l'historiador aragonès Ignacio de Torres-Solanot y García de Bustelo, la Creu d'Ènnec Aritza fou l'escut dels reis d'Aragó fins al regnat d'Alfons II d'Aragó, quan aquest canvià els senyals d'Aragó i prengué la Senyera Reial[1]
