|
|---|
Lluita als pirineus |
|
Campanya castellana de 1086 |
|
|
|
Conquesta de la Vall de l'Ebre |
|
El Setge de Barbastre, coneguda com la Croada de Barbastre fou una de les batalles de la Reconquesta.
Antecedents
Després de la derrota a la batalla de Graus la primavera de 1063, en la qual va morir Ramir I d'Aragó, Ahmed I ben Sulaiman, al-Muktadir va deixar de pagar paries als castellans, i sense la protecció castellana, Sanç I d'Aragó i Pamplona va poder atacar Barbastre.
El papa Alexandre II va promoure el 1064[1] una croada per la conquesta dels territoris musulmans de la península Ibèrica, que atorgava la remissió dels pecats als combatents. L'expedició a Barbastre fou preparada a Barcelona en una reunió del legat pontifici Hug Candi i el comte Ramon Berenguer I.
El setge
En el setge, que durà quaranta dies del 1064, hi participaren tropes aragoneses del rei Sanç I d'Aragó i Pamplona; les del comte Ermengol III d'Urgell liderades per Arnau Mir de Tost;[2] les del bisbe Guifré de Vic;[3] tropes papals comandades per Guillaume de Montreuil, i les normandes de Guiu Guillem, el duc d'Aquitània.
Després de prendre el raval de la ciutat, els vilatans es refugiaren rere la muralla i els cristians bloquejaren l'aqüeducte subterrani i la ciutat es rendí, però els cristians mataren o feren presoners els musulmans, i aquells que escaparen a les muntanyes foren morts per la cavalleria croada.[4]
Conseqüències
La defensa de la ciutat fou concedida a Ermengol III d'Urgell. Dos anys més tard, Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir va reconquerir la ciutat, i en aquesta nova batalla va morir Ermengol III.[5]
Ferran I de Lleó va atacar la vall de l'Ebre, i després va assetjar la ciutat de Balansiya (València). Va derrotar l'emirat de Balànsiya a la batalla de Paterna, però finalment va haver d'aixecar el setge.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
