La batalla de Paterna de 1065 fou un dels episodis del setge lleonès de Balà nsiya en 1065.
Antecedents
Després de la batalla de Graus de 1063, en la que Ferran I de Lleó va enviar l'Infant Sanç en suport d'Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir de l'Emirat de Saraqusta,[1] al-Muktadir va deixar de pagar paries als castellans,[2] i el 1064, ja sense la defensa castellana, Sanç I d'Aragó i Pamplona va poder prendre Barbastre i Ferran I de Lleó com a cà stig va atacar la vall de l'Ebre i assetjant la ciutat de Balà nsiya la primavera.[3]
Batalla
Un cop assetjada de Balà nsiya, Ferran I de Lleó, els lleonesos es van trobar amb l'enèrgica defensa d'Abd-al-Mà lik al-Mudhà ffar i la impossibilitat de prendre les muralles a l'assalt i van simular una retirada i els musulmans van sortir en la seva persecució, però a l'altura de Paterna, a la riba esquerra del Túria, els lleonesos els van escometre per sorpresa.[4] Totalment desprevinguts, els valencians van patir baixes molt elevades.[3]
Conseqüències
Després de la batalla els cristians reprengueren el setge però el seu rei emmalaltà i es retirà a Lleó, morint el 27 de desembre, Abd-al-Mà lik al-Mudhà ffar fou deposat pel seu sogre, l'emir de Tulà ytula, Yahya ibn Ismaïl al-Mamun,[3] i Barbastre fou aviat recuperat pels saragossans.[5]
Referències
- ↑ Ashtor, Eliyahu. The Jews of Moslem Spain (en anglès). Jewish Publication Society, 1992, p.214. ISBN 0827604270.
- ↑ Fletcher, Richard. La España Mora (en castellà ). Nerea, 2000, p.118. ISBN 8489569401.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Coscollá Sánchez, Vicente. La Valencia musulmana (en castellà ). Carena Editors, 2003, p.33. ISBN 8487398758.
- ↑ Sánchez Candeira, Alfonso. Castilla y León en el siglo XI: estudio del reinado de Fernando I (en castellà ). Real Academia de la Historia, 1999, p. 187. ISBN 8489512418.
- ↑ Dunbar, Prescott N. The History of the Normans (en anglès). Boydell Press, 2004, p.47. ISBN 1843830787.