Sergi Beser i Ortí

Plantilla:Infotaula personaSergi Beser i Ortí
Nom original(es) Sergio Beser
(ca) Sergi Beser i Ortí Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 desembre 1934 Modifica el valor a Wikidata
Morella (els Ports) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 gener 2010 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaBarcelona (1941–)
Sant Cugat del Vallès
Sant Cugat del Vallès Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòleg, professor d'universitat, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona (1970–2006)
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Interessat enLeopoldo Alas i Benito Pérez Galdós Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMartí de Riquer i Morera Modifica el valor a Wikidata

Sergi Beser i Ortí (Morella, els Ports, 16 de desembre de 1934 — Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 15 de gener de 2010) va ser un catedràtic i crític literari, cofundador de la revista Hidra.[1]

Des del 1952 l'aleshores Universitat Central de Barcelona, amb Salvador Giner, Pere Ramírez Molas, Feliu Formosa, Josep Maria Carandell i molts altres van formar un grup de resistència que «feia coses sorprenents en un ambient de monges i capellans».[2] Pels Fets del Paranimf, una primera revolta estudiantí contra el franquisme, va perdre un any, i es va graduar el 1958 en filosofia i lletres.[3]

Des del 1970 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, d'on esdevingué catedràtic el 1988, i el 2006 fou nomenat professor emèrit.[1] Va ser un dels millors coneixedors de la literatura del segle xix.[3] Destacat especialista en Leopoldo Alas «Clarín», els seus estudis sobre Pío Baroja, Pedro Antonio de Alarcón, Benito Pérez Galdós, Antonio Ros de Olano, Narcís Oller o Rafael Sánchez Ferlosio van ser reconeguts.[1] Va ser protagonista en la novel·la Los mares del Sur de Manuel Vázquez Montalbán.[4][5]

L'agost de 2007 Morella, el seu poble natal, li va atorgar la Creu de Santa Llúcia, per la seva tasca infatigable arreu de Morella, els Ports i les terres de l'Ebre.[5] S'hi organitza igualment des del 2013 el «Concurs de micro-relats Sergi Beser».[6]

« Era una persona de fortes conviccions però també dialogant. La seva virtut era la tolerància i humilitat que el feia ser molt estimat. »
— Ximo Puig, [7]
Obres destacades
  • Narcís Oller: La societat catalana de la restauració (1965)
  • Leopoldo Alas, crítico literario, tesi doctoral, (1968)[8]
  • Verba Manent: Estudios y Ensayos Literarios, (2010)[9]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Sergi Beser i Ortí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Valls i Vila, Jaume. «Notícia de Feliu Formosa». A: Feliu Formosa (pdf). Ajuntament de Terrassa, 1995 (col·lecció «Homenatges»). 
  3. ↑ 3,0 3,1 Marco, 2011, p. 591.
  4. ↑ «El escritor estuvo invitado por el profesor morellano Sergi Beser». El Periódico Mediterráneo, 12-04-2009.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Sergi Beser». Projecte TRACES, febrer 2010/setembre2014. [Consulta: 18 gener 2019].
  6. ↑ Moreno, C. «Morella tanca la celebració dels aniversaris de “Nord” “Els Ports Ràdio” i “Notícies”». El Punt Avui, 30-12-2013. «En l'acte de dissabte es van fer públics els guanyadors del concurs de micro-relats Sergi Beser, que ha comptat en el jurat amb periodistes com Rosa Regàs o Josep Martí Gómez»
  7. ↑ «Morella recorda el santcugatenc Sergi Beser». Cugat.cat [Sant Cugat], 20-10-2010.
  8. ↑ Kronik, John W. «Leopoldo Alas, critico literario» (en anglès). Hispanic Review, 39, 3, 7-1971, pàg. 329. DOI: 10.2307/471591. ISSN: 0018-2176.
  9. ↑ Beser, Sergi. Verba manent : estudios y ensayos literarios (en castellà). Vigo: Academia del Hispanismo, 2010, p. 553. ISBN 9788496915817. 

Bibliografia