PROFILPELAJAR.COM

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Benito Pérez Galdós
	; (1903)
Biografia
Naixement	10 maig 1843 ; Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas)
Mort	4 gener 1920 (76 anys); carrer d'Hilarión Eslava (Comunitat de Madrid)
Sepultura	cementiri de l'Almudena
Diputat a Corts
	2 març 1914 – 16 març 1916 ; Circumscripció electoral: Las Palmas
Diputat a Corts
	6 maig 1907 – 2 gener 1914 ; Circumscripció electoral: Madrid
Diputat a Corts
	5 maig 1886 – 29 desembre 1890 ; Circumscripció electoral: Guayama
Dades personals
Residència	carrer d'Hilarión Eslava
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	escriptor, novel·lista, periodista, polític, dramaturg, poeta
Activitat	1870 -
Partit	Conjunció Republicano-Socialista ; Partido Reformista
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola
Gènere	Dramatúrgia i teatre
Moviment	Literatura realista
Família
Cònjuge	cap valor
Parella	Emilia Pardo Bazán (1881–); Lorenza Cobián (1879–1891); Angelina Zampanelli
Germans	Ignacio Pérez Galdós
Premis
	(1902) Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons XII; Fill Predilecte de l'Illa de Gran Canària ;
	Signatura

Aquest article tracta sobre l'escriptor. Si cerqueu l'avinguda homònima de València, vegeu «Avinguda de Benito Pérez Galdós».

Benito Pérez Galdós (Las Palmas de Gran Canaria, 10 de maig de 1843 - Madrid, 4 de gener de 1920) és un dels màxims exponents del realisme literari en llengua castellana. Va evolucionar cap al naturalisme en les darreres etapes. Destaca pels seus diàlegs, amb barreja de registres segons els personatges i pel punt de vista, ja que el narrador es fica dins la història narrada per guiar el lector i jutjar-la. És autor sobretot de novel·la, amb una producció molt extensa que pretenia tractar tots els temes candents del segle xix, però també va escriure obres de teatre amb voluntat de crítica social i política. Va entrar a formar part de la Real Academia Española.

Vida

Fill menor de deu germans, Galdós va néixer a les Illes Canàries en una família amb diners relacionada amb l'església i l'exèrcit. Va anar a Madrid a estudiar dret, on va començar la seva carrera literària amb prou èxit com per viure dels seus escrits. Allà va entrar en contacte amb els cercles polítics i culturals i va conèixer les principals personalitats de l'època. D'aquests cercles va sorgir el seu interès per la història, sempre present als seus llibres. Més endavant va viatjar a París com a corresponsal i allà va aprofundir en les obres del realisme francès, influència que és palesa a les seves novel·les. Va obtenir un escó de diputat que va abandonar al final de la seva vida, mentre entrava en una etapa més espiritual.

Producció literària

Novel·la contemporània

La sombra (1870)
La Fontana de Oro (1871)
El audaz (1871)
Doña Perfecta (1876)
Gloria (1877)
La familia de León Roch (1878)
Marianela (1878)
La desheredada (1881)
El doctor centeno (1883)
Tormento (1884)
La de Bringas (1884)
El amigo manso (1882)
Lo prohibido (1884–85)
Fortunata y Jacinta (1886–87)
Miau (1888)
La incógnita (1889)
Torquemada en la hoguera (1889)
Realidad (1889)
Ángel Guerra (1890–91)
Tristana (1892)
Nazarín (1895)
Halma (1895) traduïda a l'alemany per Everart Vogel el 1906.
Misericordia (1897)
El abuelo (1904) - adaptada al cinema

Episodios nacionales

Col·lecció de quaranta-sis novel·les històriques escrites entre 1872 i 1912.

Primera sèrie

Títol	Any de publicació
Trafalgar	1873
La Corte de Carlos IV	1873
El 19 de marzo y el 2 de mayo	1873
Bailén	1873
Napoleón en Chamartín	1874
Zaragoza	1874
Gerona	1874
Cádiz	1874
Juan Martín el Empecinado	1874
La batalla de los Arapiles	1875

Segona sèrie

Títol	Any de publicació
El equipaje del rey José	1875
Memorias de un cortesano de 1815	1875
La segunda casaca	1876
El Grande Oriente	1876
7 de julio	1876
Los cien mil hijos de San Luis	1877
El terror de 1824	1877
Un voluntario realista	1878
Los Apostólicos	1879
Un faccioso más y algunos frailes menos	1879

Tercera sèrie

Títol	Any de publicació
Zumalacárregui	1898
Mendizábal	1898
De Oñate a la Granja	1898
Luchana	1899
La campaña del Maestrazgo	1899
La estafeta romántica	1899
Vergara	1899
Montes de Oca	1900
Los Ayacuchos	1900
Bodas reales	1900

Quarta sèrie

Títol	Any de publicació
Las tormentas del 48	1902
Narváez	1902
Los duendes de la camarilla	1903
La revolución de julio	1903-1904
O'Donnell	1904
Aita Tettauen	1904-1905
Carlos VI en la Rápita	1905
La vuelta al mundo en la Numancia	1906
Prim	1906
La de los tristes destinos	1907

Cinquena sèrie

Títol	Any de publicació
España sin rey	1907-1908
España trágica	1909
Amadeo I	1910
La Primera República	1911
De Cartago a Sagunto	1911
Cánovas	1912
Sagasta, Las colonias perdidas, La reina regente y Alfonso XII	(projectes)

Teatre

Realidad (1892)
La loca de la casa (1893)
Gerona (1893).
La de San Quintín (1894)
Los condenados (1894)
Voluntad (1895)
La fiera (1896)
Doña Perfecta (1896)
Electra (1901)
Alma y vida (1902)
Mariucha (1903)
Amor y ciencia (1905)
Bárbara (1905)
Zaragoza (1908)
Pedro Minio (1908)
Casandra (1910)
Celia en los infiernos (1913).
Alceste (1914).
Sor Simona (1915)
El tacaño Salomón (1916).
Santa Juana de Castilla (1918).
Antón Caballero (1921).

Obres basades en les de Pérez Galdós

Federico Chueca i Joaquín Valverde. Cádiz (1886, 20-22, Teatro de Apolo, Madrid), sarsuela amb llibret de Javier de Burgos.
Ángel Rubio y Laínez i Casimiro Espino y Teysler. El 7 de julio (1887), sarsuela amb llibret de Guillermo Perrín y Miguel de Palacios.^[1]
Moreu. ¡Trafalgar! (1889, 14-8, Teatro de Maravillas, Madrid), sarsuela amb llibret de Julio de las Cuevas i José Caldeiro.^[2]
Gerónimo Giménez. Trafalgar (1890, Teatre Principal, Barcelona), sarsuela amb llibret de Javier de Burgos.
Pere Miquel Marquès. Magdalena (1890, 15-11, Teatro de Apolo, Madrid), sarsuela, partitura perduda; llibret de Felipe Lavín basat en Marianela^[3]
Ildefonso Moreno Carrillo. Doña Perfecta (1900, sense estrenar), òpera amb llibret de José Estrañi y Grau.
Arturo Lapuerta. Zaragoza (1908, 5-6, Teatro Principal, Saragossa), òpera amb llibret del mateix Pérez Galdós
Jaume Pahissa. Marianela (1923, 31-3, Gran Teatre del Liceu, Barcelona), òpera amb llibret de Serafín i Joaquín Álvarez Quintero.
Manuel B. González. Nela (1974, 5, Hostos Community College, Nova York), òpera basada en Marianela.^[4]
Jesús Romo. Marianela, o Tu lazarillo (1984, sense estrenar).