Prometo solemnement erigir en aquesta ciutat una església i dedicar-se-la a la Verge Santíssima, anomenant-la SANTA MARIA DELLA SALUTE, i que cada any en el dia que aquesta ciutat sigui declarada lliure del present mal, la seva Serenitat i els seus successors aniran solemnement amb el Senat a visitar aquesta església en perpètua memòria de la pública gratitud per tant de benefici.
El 28 de novembre de 1631 va començar la seva construcció a la Punta della Dogana, la duana de Venècia. Se'n va confiar la construcció a Baldassare Longhena, i es va acabar el 9 de novembre de 1687, quan el patriarca Alvuse Sagredi la va beneir. Per a poder erigir la basílica en aquest lloc va ser necessari introduir 1.156.650 pals en el terreny i guanyar una vasta àrea de terra al mar.
Arquitectura
Context urbanístic: el riu della SaluteInterior de la basílica de Santa Maria della Salute
La nau central és de forma octogonal, sobre la qual es recolza una cúpula hemisfèrica que està envoltada de sis capelles menors. El presbiteri i l'altar major predominen sobre tota la resta del conjunt.
El grup escultòric sobre l'altar representa una marededéu amb nen, que simbolitza la Salut que defensa Venècia de la pesta. Prové de Creta i va ser duta a Venècia pel dux Francesco Morosini el 1670, quan van haver de cedir l'illa als turcs. Poden trobar-se tres obres de Tiziano al sostre: Mort d'Abel, Sacrifici d'Abraham i David i Goliat. Aquestes escenes violentes de l'Antic Testament van ser pintades amb extrem realisme, el qual s'accentua a causa de la seva visió en perspectiva de l'observador. Els frescos, que es van considerar poc apropiats en el seu moment, van ser no obstant això molt admirats i imitats amb posterioritat.
També poden trobar-se altres obres en la sagristia: Sant Marc en el tron, amb els sants Cosme, Damià, Sebastià i Roc (1511-12) i Les noces de Canà (1551).
Cada 21 de novembre es festeja la «Festa della Madonna della Salute» ('festa de la nostra senyora de la salut'), en la qual les gents creuen un pont de barques que va de la plaça de Sant Marc a la basílica, on es paren a resar. Juntament amb la Festa del Redentore (Festa del Redemptor), és encara avui una de les festes populars més estimades i participatives de la ciutat.
