PROFILPELAJAR.COM

Ruscino
	(2016)
Tipus	jaciment arqueològic
Localització
Entitat territorial administrativa	Perpinyà (Catalunya del Nord)
	42° 42′ 30″ N, 2° 56′ 44″ E / 42.708464°N,2.945558°E
Característiques
Monument històric inventariat
Data	16 febrer 1954
Identificador	PA00104086

Ruscino (Ῥουσκινόν o Ῥουσκινών) fou una ciutat ibèrica i després romana dels volques tectòsages en la Gàl·lia Narbonense, molt a prop de l'actual Perpinyà, al marge d'un riu del mateix nom, actualment el Tet.^[1] Va ser arruïnada el 409 pels vàndals.^[2]

Les seves restes es van descobrir al segle xvii. Les excavacions, actualment visitables, van comencar segle xix i continuen fins avui.^[2] Estan situades^[3] just al costat de migdia del poble de Castell Rosselló i a prop del també jaciment de la comanda templera de Bajoles.

Quan Hanníbal va entrar a la Gàl·lia, va arribar a Iliberri (Elna) i d'allí a Ruscino, a la vora del riu del mateix nom, i prop d'un estany també anomenat Ruscino, propenc a la mar, abundós en peix.^[1] Pomponi Mela l'esmenta com a colònia romana (Col. Rus. Leg. VI). Plini el Vell l'anomena Oppidum Latinorum, de la qual cosa es dedueix que fou colònia de dret llatí.^[1]

Als itineraris apareix com a Ruscione. En la Taula de Peutinger també és mencionada.^[4] Més endavant, apareix sota el nom de Rosciliona. Correspon a Castell Rosselló o Torre del Rosselló, a la vora del Tet. La paraula Ruscino és probablement d'origen fenici, igual com Barcino,^[5] va donar nom al comtat del Rosselló. El llatí medieval Rosciliona o Ruscione va evolucionar vers Rosselló. Per a l'antic riu del mateix nom Ruscino, el geògraf Pomponi Mela menciona el riu Telis, que és probablement un error de transcripcióde Tetis, que va tonar Tet.^[1]

Entre les restes romanes de Ruscino foren trobades, a més, restes del neolític, com abundosos fragments^[6] de ceràmica de pedra serpentina.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Long, George. «Ruscino». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood (en anglès). Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854, p. 858-859.
↑ ^2,0 ^2,1 «Ruscino». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ El jaciment de Ruscino en els ortofotomapes de l'IGN
↑ de La Saussaye, Louis. Numismatique de la Gaule Narbonnaise (en francès). Bureau de la Revue Numismatique, 1842, p. 194.
↑ Holder, Alfred. Alt-celtischer Sprachschatz: I - T. 2 (en alemany). Leipzig: Teubner, 1904, p. 1249-1250.
↑ Rebé i Marichal, 2005.

Bibliografia

Becat, Joan. «113 - Perpinyà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Perpinyà». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4.
Claustres, Georges. «Stratigraphie de Ruscino. Historique des fouilles». A: Etudes roussillonnaises. Revue d'histoire et d'archéologie. Tome I. Perpinyà: Imprimerie du Midi, 1951, p. 135 - 195.
Claustres, Georges. «Deux vases arrétins ornés de Ruscino». A: Étvdes rovssillonnaises. Revue d'histoire et d'archéologie méditerranéennes. Tome II. Perpinyà: Imprimerie du Midi, 1952, p. 169-174.
Lantier, Raymond. «Gobelet arrétin découvert à Castel-Roussillon». A: Étvdes rovssillonnaises. Revue d'histoire et d'archéologie méditerranéennes. Tome II. Perpinyà: Imprimerie du Midi, 1952, p. 175-182.
Rébé, Isabelle; Marichal, Rémy. «La pierre ollaire en Roussillon : état des decouvertes». A: Roches ornées, roches dressées: Aux sources des arts et des mythes. Les hommes et leur terre en Prénées de l'est. Actes du colloque en hommage à Jean Abélanet. Perpinyà: Presses Universitaires de Perpignan et Association Archéologique des Pyrénées-Orientales, 2005 (Collection Éstudes). ISBN 978-2-914518-61-1.