Arraona (escrit antigament Arrahona) és un jaciment arqueològic d'època romana, no anterior a la primera meitat del segle i aC, situat a l'actual barri de la Salut de Sabadell. Es va descobrir a principi de segle xx.
El topònim d'Arraona ha perdurat durant segles i se cita per primera vegada en l'itinerari de Cadis a Roma en un dels vasos Apol·linars trobats en les termes de Vicarello a Itàlia.[1]
Era una vil·la romana coneguda en llatí com a Arragonem o Arragona establerta al cim de la serra de Sant Iscle, a l'indret de l'actual Santuari de la Mare de Déu de la Salut, situat a l'esquerra del riu Ripoll i a l'entitat de població de la Salut. Fou citada als itineraris romans, ja que antigament la Via Augusta havia passat pel Vallès i, per tant era un lloc transitat.[2] Hi ha restes de la natatio (piscina) de les instal·lacions termals. Es va trobar un mosaic on apareixia una dona (tritonessa) fent el seguici del déu Neptú.[3][4]
Hi aparegueren restes d'objectes de ceràmica com àmfores, doliums, tegulae, etc., així com pedres treballades i indicis de parets. Sota la direcció de Joan Vila Cinca la primera etapa d'excavacions es va fer durant els anys 1912-1916. A aquesta hi seguiren dues més 1931-1935 i la darrera el 1948-1949, sota la direcció de Vicenç Renom. El material trobat es conserva al Museu Arqueològic de Barcelona i al Museu d'Història de Sabadell. El jaciment consta de tres períodes: Ibèric, romà i medieval.
No es considera que el jaciment d'Arraona fos la base de l'actual Sabadell.[cal citació]
↑ 7,007,017,027,037,047,057,067,077,087,097,107,117,12Borja de Riquer i Permanyer, Borja (director). Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Volum 1. Els temps prehistòrics i antics fins al segle V. Enciclopèdia Catalana, 1996, p. 446 pàgines, p. 303. ISBN 84-7739-979-4.
Notes
↑Aquest mosaic és una rèplica de l'original que hi havia en aquest lloc i que es va arrencar per traslladar-lo al Museu d'Història de Sabadell, on es pot visitar