Rupert Lladó i Oller

Plantilla:Infotaula personaRupert Lladó i Oller
Biografia
Naixement14 desembre 1893 Modifica el valor a Wikidata
Rajadell (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Mort1936 Modifica el valor a Wikidata (42/43 anys)
Activitat
PartitComunió Tradicionalista Modifica el valor a Wikidata

Rupert Lladó i Oller (Rajadell, 1893 - ?, 1936)[1] fou un sindicalista i polític català.

Va néixer a Rajadell, tot i que de jove va viure a Igualada.[2] Era fill de Joan Lladó i Soler (1855-1911) i de Mercè Oller i Mosella.[3] El seu pare era mestre d'instrucció,[4] militava en el carlisme d'Igualada sota la prefectura de Carles Puget[5] i va dirigir durant algun temps el setmanari Sometent (1905-1911).[6]

Casal Tradicionalista del Baix Llobregat

Des de jove Rupert Lladó va militar en el jaumisme. Formava part del Requetè i ja el 1910 es va destacar a la festa d'aquesta organització juvenil tradicionalista a Barcelona, el dia de la Immaculada Concepció,[7] amb la lectura d'un exaltat poema carlí titulat Esperanzas.[8] L'any 1912 va visitar el pretendent Jaume de Borbó i de Borbó-Parma al seu castell de Frohsdorf a Àustria, fent el viatge a peu des de Barcelona amb un altre jove.[9]

De professió fou dependent de comerç[10][11] i l'any 1919 formà part com a vocal de la primera junta del Sindicat Lliure presidida per Ramon Sales, de la qual també en van formar part Salvador Framis, Josep Baró i Josep Gaya.[12] Fou delegat d'aquest sindicat a Sant Andreu.[13] Malgrat els xocs inicials amb el Sindicat Únic, va tractar de que la pugna sindical fos pacífica i al març de 1920 participà en una reunió entre el Sindicat Lliure i el Sindicat Únic a un cafè de Sant Andreu.[14]

Casal Tradicionalista del Baix Llobregat a Sant Feliu de Llobregat, entre els carrers de la Mercè i Sant Llorenç. Probablement fou cremat el 1936 amb la capella de les monges mercedàries (a la dreta).

En les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 va ser candidat per Barcelona capital a la llista monàrquica carlina i alfonsina Dreta de Catalunya.[10][11] Durant la Segona República es traslladà a Sant Feliu de Llobregat, on fou soci del Casal Tradicionalista. L'any 1934 va ser designat orientador de la Joventut Tradicionalista del Baix Llobregat[15] i el 1935 va ser nomenat president del Casal Tradicionalista santfeliuenc en substitució de Llorenç Martí.[16]

Després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola, desaparegué el 8 de novembre de 1936[1] i es considera que fou assassinat pels revolucionaris. Els seus fills[17] Joan i Ramon Lladó Fontfreda, estudiants de 22 i 18 anys, respectivament, també van morir assassinats el 23 d'agost[18] a la carretera de Terrassa-Martorell, en el terme municipal de Les Fonts.[19] La mateixa sort va córrer el seu germà Joan Lladó i Oller, sacerdot i canonge de Vic, martiritzat en aquesta ciutat el 20 d'agost.[20] A Sant Feliu hi ha un carrer que duu el nom de Rupert Lladó.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Flavià, Josep «Del temps de la guerra. X. vertiginós remolí». Vaivé, 01-11-1987, pàg. 26.
  2. ↑ «Cens municipal d'Igualada (1910)». FamilySearch. 2447.
  3. ↑ «Suscripción para regalar dos plumas de oro á los oradores de la Asamblea de Zaragoza el Iltre. Sr. Dr. D. José Roca y Ponsa, Magistral de Sevilla y D. Benigno Bolaños, director de "El Correo Español"». El Estandarte [Igualada], 08-11-1908, pàg. 3. Arxivat de l'original el 2017-10-22 [Consulta: 12 juny 2017].
  4. ↑ «Certificat de naixement de Rupert Lladó Oller». Registre Civil de Rajadell. Arxivat de l'original el 2017-10-22. [Consulta: 21 octubre 2017].
  5. ↑ «Adhesiones». El Siglo Futuro, 05-06-1885, pàg. 2.
  6. ↑ «D. Joan Lladó Soler (esquela)». Sometent, 11-02-1911, pàg. 1. Arxivat de l'original el 2017-12-01 [Consulta: 24 novembre 2017].
  7. ↑ «La fiesta de los Requetés». La Bandera Regional, 17-12-1910, pàg. 5.
  8. ↑ «La fiesta de los Requetés». La Bandera Regional, 17-12-1910, pàg. 2-3.
  9. ↑ «Intrépidos viajeros». La Bandera Regional, 27-01-1912, pàg. 9.
  10. ↑ 10,0 10,1 Arqué i Carré, Josep. Derecha de Cataluña: monàrquics alfonsins contra la Segona República i la Catalunya autònoma (1931-1936). Universitat Autònoma de Barcelona, 2014, p. 60 [Consulta: 12 juny 2017].  Arxivat 2018-01-13 a Wayback Machine.
  11. ↑ 11,0 11,1 «La candidatura de las derechas». La Vanguardia, 06-11-1932, pàg. 28.
  12. ↑ González Calleja, Eduardo. El máuser y el sufragio: órden público, subversión y violencia política en la crisis de la Restauración (1917-1931). CSIC, 1999, p. 174. ISBN 84-00-07837-3. 
  13. ↑ «Serra d'Or». Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1973, pàg. 150.
  14. ↑ Meaker, Gerald H. La izquierda revolucionaria en España (1914-1923). Ariel, 1978, p. 416. ISBN 84-344-2491-6. 
  15. ↑ «Notes Tradicionalistes». Espanya Federal, 12-06-1934, pàg. 3.
  16. ↑ «Treball d'organització». Espanya Federal, 15-02-1935, pàg. 3.
  17. ↑ «Notícies generals». Espanya Federal, 17-08-1935, pàg. 3.
  18. ↑ «A la ciutat també perviu una tomba situada al Cementiri Municipal que ret homenatge als “Mártires de Sant Feliu”». fetasantfeliu, 10-01-2011.
  19. ↑ Navarro, Xavier «La Repressió. Juliol-desembre 1936 Xavier Navarro». Terme, 1, 01-11-1986, pàg. 61.
  20. ↑ Dalmau i Ribalta, Antoni «Els igualadins morts a la reraguarda». Revista d'Igualada, 39, 01-12-2011, pàg. 94.