Rajadell està situat a la vall mitjana de la riera de Rajadell, afluent per la dreta del riu Cardener. Bona part del terme és ple de bosc (pins, alzines, roures) o cobert de matoll i ja s'ha recuperat del gran incendi de l'any 1980.
Hi havia hagut una fàbrica de galetes i una de teixits. Darrerament ha esdevingut pràcticament un poble d'estiueig i de segona residència.
El poble ha crescut al voltant de les restes de l'antic castell de Rajadell i de l'antiga església parroquial de Sant Iscle, dalt d'un turó a la vora dreta de la riera. Modernament, la població s'ha desplaçat vora l'estació del ferrocarril de Barcelona a Lleida, al barri de les Casetes.
També comprèn bona part de la vella demarcació de Vallformosa i la sufragània de Sant Amanç.
Geografia
Llista de topònims de Rajadell (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Història
Es coneixen dues balmes sepulcrals com a restes arqueològiques corresponents al període prehistòric: la balma dels Moros (a prop de cal Vilaseca i cal Comallonga) i la balma de mas Bosch (al costat del camí vell de Manresa a Rajadell). Aquest tipus d'enterrament és el que es practicava durant el període que va del neolític a l'edat del bronze.
El conjunt arqueològic de Sant Amanç de Viladés està integrat per unes restes d'època ibèrica, una vil·la d'època romana, i un assentament altmedieval. Tot el jaciment és situat al vessant sud d'un serrat, travessat per la carretera C-25 en el tram que va de Rajadell a Calaf i que malauradament divideix el conjunt en dues parts: nord i sud.
D'altres indrets on s'han trobat restes romanes serien a l'església de Santa Maria de Monistrol (al nucli de Monistrolet de Rajadell) i al jaciment de can Balard, amb l'aparició d'un pondus, del qual no hi ha prou dades.
L'indret és conegut des del 1025 i el castell des del 1063. Rajadell pertanyia des del segle xii al xvi a la família Rajadell; passà als Cruïlles i per successió als Aimeric i Pignatelli, marquesos de Sant Vicenç i d'Argençola. Des del segle xiv tenia un monestir de canongesses i augustinianes, fundat primer a Sant Miquel de Maçana del mateix terme i traslladat al mateix segle a Santa Llúcia de Rajadell. El terme inclou, encara, l'església de Valldòria i l'antiga quadra de la Cirera.
Demografia
Evolució demogràfica
1497 f
1515 f
1553 f
1717
1787
1857
1877
1887
1900
1910
8
10
14
167
283
857
640
711
455
497
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1990
1992
1994
771
803
692
653
618
534
253
272
295
295
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
2014
336
345
456
426
455
467
492
514
543
528
2016
2018
2020
2022
2024
2026
2028
2030
2032
2034
533
539
534
545
594
-
-
-
-
-
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Administració i política
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
↑AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 98. ISBN 84-393-5437-1.