PROFILPELAJAR.COM

Roman
	Centre de la ciutat des de dalt
Tipus	municipi de Romania
Localització
	46° 56′ N, 26° 56′ E / 46.93°N,26.93°E
Estat	Romania
Județ	Província de Neamț
Capital de	Roman County (en) (–1950)
Capital	Roman (en)
Conté la subdivisió	Roman (en)
Població humana
Població	48.644 (2021) (1.617,15 hab./km²)
Llengua utilitzada	romanès
Geografia
Superfície	30,08 km²
Creació	1234 (Gregorià)
Organització política
• Mayor of Roman (en)	Laurențiu Leoreanu (2024–)
Identificador descriptiu
Codi postal	611001–611162
Fus horari	UTC+02:00, hora estàndard; UTC+03:00, horari d'estiu
Altres
Agermanament amb	Terranova da Sibari ; Grugliasco ; Edineț (en) ; Cortona ; Dilijan (en) ; Guederà ; Kàmianets-Podilski
Lloc web	primariaroman.ro

Roman és una ciutat del comtat de Neamţ, a Romania. La ciutat de Roman és a la part central de l'altiplà de Moldàvia, en la confluència dels rius Siret i Moldova.

Història

Per la ciutat passen les següents carreteres: la carretera europea E85 (Klaipėda-Alexandrúpoli; els camins nacionals: DN15D (Piatra-Neamţ Vaslui), DN28 (Roman-Iaşi-Albiţa), carretera DJ208 (Roman-Paşcani) i DJ207A.

Distàncies en quilòmetres
Bacău	Piatra Neamţ	Iaşi	Suceava	Galaţi	Braşov	Cluj Napoca	Craiova	Bucarest	Constanța	Timişoara	Baia Mare
41km	47km	82km	105km	227km	214km	354km	419km	331km	414km	562km	382km

Història

La ciutat va ser esmentada per primera vegada a la crònica Letopiseţul Novgorodului, un document de l'any 1387. El nom de la ciutat prové del voivoda Roman I Muşat. En el 1467 la ciutat va ser destruïda per les tropes de Maties Corví, però poc després la ciutat va ser reconstruïda per Esteve III de Moldàvia. Fins a l'arribada del comunisme a Romania, la ciutat de Roman era la capital del comtat amb el mateix nom.

Cultura i turisme

A la ciutat hi ha diversos museus: el museu d'història, el museu d'arts i el museu de ciències de la naturalesa. A la ciutat hi ha moltes esglésies que pertanyen a diverses cultures (ortodoxes, romanocatòliques, ortodoxes de ritu antic, armenis), algunes de gran antiguitat i valor històric com l'església de l'arquebisbat o l'església blanca. A més de les esglésies, la ciutat té altres edificis que pertanyen al patrimoni nacional com les cases de Sergiu Celibidache, o de Calistrat Hogaş, edificis del nucli antic, el conjunt de l'arquebisbat o monuments del cementeri. A pocs quilòmetres (4-5 km) de la ciutat es troben les ruïnes de Ciutadella de Roman en un poblat anomenat Gâdinţi. A la ciutat hi ha parcs per a passejar i amb llocs per a jugar els nens petits. En el parc municipal hi ha un llac amb tres illes temàtiques, una amb cascada, un observatori, un banc i taules per a jugar a escacs i la segona amb animals i ocells. A la segona illa està prohibida l'entrada als visitants. En la tercera illa hi ha dues còpies de les obres de Brâncuşi: la Columna sense fi i la Taula del silenci. Pel llac es pot navegar amb barquetes.

Demografia

Evolució demogràfica
1859	1864	1902	1912	1930	1948	1956	1966	1977	1992	2002	2007
10.818	13.334	14.019	18.128	28.832	23.701	27.948	39.012	51.019	80.328	69.483	69.058

Segons el cens de 2002, la ciutat tenia 69.483 habitants. Les dates provisòries del cens de 2011 mostraven una caiguda demogràfica de la ciutat per les grans onades d'emigració cap a Espanya o Itàlia.

El 97,02% de la població de la ciutat són de l'ètnia romanesa i el 2,30% són gitanos. Les dues grans religions de la ciutat són l'ortodoxa (84,22%) i la catòlica (14,56%).

Economia

Els sectors més desenvolupats de l'economia local són els serveis i la indústria. Fins a 1989 va ser un important centre industrial. A Roman hi ha fàbriques tèxtils, canonades d'acer, sucre, màquines industrials, ceràmica, roba, materials aïllants per a la construcció, indústria alimentària. De manera que la ciutat és un important centre comercial de la comarca.

Esports

A Roman hi ha un equip d'handbol femení reconegut, el Handbal Club Municipal Roman, que està a la primera divisió d'handbol romanesa. La ciutat té també un equip de futbol, Petrotub Roman, que juga en la tercera divisió romanesa. A Roman hi ha una escola d'esports (Liceul cu Program Sportiv) que forma atletes que participen en concursos nacionals i internacionals d'atletisme i judo.