Guerra veneciano-genovesa
La guerra a la mar Egea
La guerra a Còrsega
La Revolta de Sardenya fou un dels episodis de la Guerra veneciano-genovesa .
Antecedents
Durant la primera guerra la Corona d'Aragó es va aliar amb la República de Venècia , participant amb trenta-tres galeres comandades per Ponç de Santa Pau que derrotaren als genovesos a la batalla del Bòsfor el 1352 .
La guerra
Marià IV d'Arborea el 1353 durant la guerra veneciano-genovesa va capgirar la seva polÃtica i es va oposar a la dominació catalana, lluitant contra Gerard Gherardeschi , vassall lleial a la Corona d'Aragó a qui s'havia donat el feu de Monteleone , ocupat per Riambau de Corbera en 1352 [ 2] l'Alguer amenaçant Sà sser .
En 1353 Bernat II de Cabrera comandà un estol de 46 galeres que s'havien reunit a Menorca , salpant de Maó el 18 d'agost , arribant a l'Alguer el 25 d'agost, on s'hi trobaren amb 20 galeres venecianes comandades per Nicolò Pisani . Una flota genovesa de 60 galeres comandada per Antonio Grimaldi pretenia atacar les dues flotes per separat. La flota de Bernat II de Cabrera i Nicolò Pisani , empesa pel vent de xaloc , derrotà el 27 d'agost de 1353 a la genovesa al Port del Comte ,[ 4] galeres i van patir 2.000 morts i foren capturats 3.500 presoners. La derrota genovesa va permetre la conquesta de l'Alguer a Bernat II de Cabrera , que va deixar de capità Gispert de Castellet amb una guarnició i va marxar amb els presoners, les galeres pròpies i les capturades en direcció a Cà ller , però tan bon punt Bernat de Cabrera va marxar, la ciutat es rebel·là massacrant la guarnició, i Gispert de Castellet va fugir a Cà ller perseguit pels revoltats mentre Marià iniciava una lluita de guerrilles i emboscades.
Bernat II de Cabrera va fer armar les companyies a cavall i d'infanteria que estaven a Caller i acompanyat de Gilabert de Centelles i de Castellet , Olf de Pròixida , Ot de Montcada i de Montcada i Francesc de Perellós va sortir a l'encontre dels revoltats, entre set-sents i vuit-cents homes a cavall i nombrosos infants, trobant-se a Quart.[ 8]
Tement la resposta catalana, Gènova va enviar un nombrós contingent toscà , genovès i llombard ,[ 9] Pere el Cerimoniós va conquerir l'Alguer l'any següent.[ 10]
A la tardor de 1355 , la unió de les forces de Marià d'Arborea i Matteo Doria, que sumaven 2000 homes a cavall i 1500 infants suggerà la cerca de la pau , per la que Marià obtingué l'autonomia per al Jutjat d'Arborea , Pere el Cerimoniós obtingué l'Alguer , que fou repoblat per catalans,[ 11] Matteo Doria obtingué Monteleone .[ 2]
La derrota va deixar tan afeblida la República de Gènova que es va veure obligada a oferir el govern de la república a Joan Visconti , el senyor de Milà .
Van seguir deu anys de pau en las que Marià va reforçar l'exèrcit i va fer progressar el paÃs grà cies a bones condicions econòmiques; les lleis van ser recopilades per escrit (abans eren orals). El 1364 es va reprendre la guerra [ 12] Pere de Luna , que fou derrotat mentre intentava acostar-se a Oristany . El 1368 Marià va ocupar Sà sser i el rei va obtenir 150.000 lliures a les Corts de Barcelona [ 13] pesta el 1375 .[ 14]
↑ 2,0 2,1 Soddu , Alessandro. Incastellamento in Sardegna. L'esempio di Monteleone ISBN 129142668X [Enllaç no actiu ] ↑ (anglès) William Henry Smyth, Sketch of the present state of the island of Sardinia ↑ Rafael MartÃn de Viciana i Joan Iborra, Libro tercero de la Crónica de la Ãnclita y coronada ciudad de Valencia
↑ (castellà ) Mario Orsà Lázaro, Estrategia, operaciones y logÃstica en un conflicto mediterráneo. La revuelta del Juez de Arborea y la "Armada e Viatge" de Pedro el Ceremonioso a Cerdeña (1535-1354) ↑ Ferran Soldevila , Història de Catalunya Arxivat 2014-08-26 a Wayback Machine .↑ «Revolta de Sardenya (1353-1355) ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . ↑ El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta ISBN 8447527417 ↑ Morello Baget , Jordi. Fiscalitat i deute públic en dues viles del Camp de Tarragona: Reus i Valls, segles XIV-XV ISBN 8400060164 ↑ Arce , JoaquÃn. España en Cerdeña: aportación cultural y testimonios de su influjo
Bibliografia
Budruni , Antonio. Breu història de l'Alguer. Del NeolÃtic fins al 1720 ISBN 8498832322 Pere el Cerimoniós Crónica del Rey de Aragón d. Pedro IV, El Ceremonioso, ó, del Punyalet (italià ) Giuseppe Meloni, Genova e Aragona all'epoca di Pietro il Cerimonioso (1336-1387) , Padova 1971-1982.Rodón i Oller , Francesch. Fets de la Marina de guerra catalana . Publicacions de la Unió Catalanista, 1898. Zurita y Castro , JerónimoAnales de la Corona de Aragón 
