Retziana-(Ce)
Fórmula química	Mn₂2+Ce(AsO₄)(OH)₄
Epònim	Anders Jahan Retzius, retzian series (en) i ceri
Localitat tipus	mina Moss, Nordmark Odal Field (Nordmarksberg), Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoria	arsenats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.BM.05
Nickel-Strunz 9a ed.	8.BM.05
Dana	41.3.4.1
Heys	20.4.16
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 5,670(3) Å; b = 12,03(1) Å; c = 4,863(4) Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	marró xocolata a marró castanya
Macles	dubtoses en {150}
Fractura	irregular, desigual, concoidal
Duresa (Mohs)	4
Lluïssor	vítria, grassa
Color de la ratlla	marró clar
Diafanitat	translúcida
Densitat	4,15 g/cm³ (mesurada); 4,45 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,777 nβ = 1,788 nγ = 1,800
Birefringència	δ = 0,023
Pleocroisme	visible
Dispersió òptica	r > v lleu
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA1982 s.p.
Símbol	Rtz-Ce
Referències	[1]

La retziana-(Ce) és un mineral de la classe dels arsenats. Va ser descrita per primera vegada per Sjögren l'any 1894 com un nou mineral provinent de la mina Moss (Suècia). L'any 1968, Moore va presentar les dades cristal·logràfiques. Un nou examen del material tipus realitzat per Duun i Sturman l'any 1982 va mostrar que es tracta d'un mineral ric en ceri, sent redefinit i reanomenat com retziana-(Ce), de conformitat amb les normes de Levinson. Rep el seu nom d'Anders Retzius Jahon (1742-1821), naturalista suec i professor de botànica.

La retziana-(Ce) és un arsenat de fórmula química Mn₂²⁺Ce(AsO₄)(OH)₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la retziana-(Ce) pertany a «08.B - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 4:1» juntament amb els següents minerals: retziana-(La), retziana-(Nd), paulkel·lerita, kolitschita i brendelita.

És un mineral rar que es troba a les cavitats de dolomita porosa, on sol trobar-se associada a altres minerals com la jacobsita i la pirocroïta.^[2] Va ser descoberta a la mina Moss, a Nordmark Odal Field, a Filipstad (Värmland, Suècia). També ha estat descrita al complex alcalí de Pilanesberg, al districte de platí de Bojanala (Sud-àfrica).