Provenia d'una família d'artistes: el seu pare, Ramon Padró i Pijoan, va ser escultor i el seu germà Tomàs dibuixant i pintor.[4] Va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona i junt amb el seu germà van realitzar un viatge d'ampliació d'estudis a París i a Itàlia.[5] Encara que va començar la seva carrera a Barcelona es va instal·lar definitivament a Madrid l'any 1876.[4] En el seu moment va gaudir d'una certa fama com a artista,[6] encara que ha acabat essent considerat, amb el pas dels anys, com un pintor de segona categoria.[4] Va morir a la ciutat de Madrid el dia 24 d'abril de 1915.[6]
Va ser autor de diferents quadres, com un retrat del doctor Calleja, albergat a la facultat de Medicina de la Universitat Complutense de Madrid.[8] També és seva la pintura de Viriat que es troba al sostre de la sala de sessions de la Diputació de Zamora, que data de l'any 1882.[8] En aquesta composició col·loca Viriat sostenint una bandera amb vuit tires vermelles, a imatge i semblança de la Seña Bermeja, símbol de Zamora i que pretén associar la figura del cabdill lusità amb aquesta ciutat castellana.[9] El projecte per al monument al ferrocarril de Vilanova i la Geltrú va córrer al seu càrrec.[4] Ha estat criticat amb posterioritat per abandonar una línia històric-realista en algunes de les seves composicions.[10] Va pintar també retrats de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena,[11] va realitzar il·lustracions per a la revista La Ilustración Española y Americana,[11] així com va presenciar i va retratar la inauguració del Canal de Suez el 1869,[12] i les reunions entre el rei Alfons XII i el general Espartero a Logronyo.[12] El 1883 va decorar l'amfiteatre del Col·legi de medicina de Sant Carles, a Madrid, que va portar a terme mitjançant la introducció de marbres d'imitació i mosaics d'inspiració grega, el sostre comptava amb un gran llenç que simbolitzava la història de la medicina.[13]
Altres obres
Pas de la fragata Berenguela pel canal de Suez
Entrevista el 1875 del Rei Alfons XII amb el Príncep de Bergara
