Igualment col·laborà en moltes monografies il·lustrades, dibuixà diversos cartells i làmines; i, de manera més esporàdica, es dedicà a la pintura. D'entre les seves caricatures, la més famosa és la que va fer per a l'actor Ernesto Rossi, publicada a Lo Noy de la mare; revista on, a més, introduí per primera vegada la historieta còmica amb la sèrie Las Delícias de la torre.
El punt àlgid de la seva producció es produeix amb la col·laboració a La Flaca, i els títols que la segueixen; aquest setmanari és considerat com un dels millors de l'època gràcies, segons Conrad Roure, a les pàgines a color de Tomàs Padró. L'enorme treball que realitzava el va obligar a muntar un estudi amb col·laboradors que cooperaven en la recerca documental.
Val a dir, amb tot, que no hem de valorar Padró únicament com a artista, sinó també com a periodista; tal com diu Ivan Tubau a Treballs de comunicació...:'Em penso que la caricatura de premsa és, molt més que no pas un subgènere pictòric o gràfic, un gènere periodístic. I un gènere periodístic d'opinió, equiparable a la crítica cultural o a l'article, fins i tot quan és utilitzada com a mera il·lustració'.
Estudis sobre Padró
Bori, Salvador. Tres maestros del lápiz de la Barcelona ochocentista, Padró, Planas, Pellicer. Barcelona: Millà, 1945.
.jpg)
.jpg)
