El 1868, quan encara un nen, la seva mare va ser destronada per la Revolució del 1868 (coneguda com La Gloriosa), que obligà la Família Reial a partir cap a l'exili; els reis es van instal·lar per separat a París. La sortida a Europa del jove príncep va suposar una experiència molt enriquidora, al poder viure amb altres sistemes polítics com el francès, l'austríac o el britànic. De fet, el Príncep Alfons va ser el primer príncep d'Astúries que es va formar en centres educatius i militars estrangers.
El seu primer centre exterior va ser l'escola Stanislas, a París. El 29 de setembre de 1869, la família es va traslladar transitòriament a Ginebra, on a més de rebre classes particulars, el Príncep Alfons va anar a l'Acadèmia Pública de la ciutat cantonal. Continuant amb la seva educació, va anar a la Reial i Imperial Acadèmia Teresiana de Viena. Finalment entrà a l'Acadèmia militar de Sandhurst, a Anglaterra. En aquest país el futur rei va conèixer de primera mà el constitucionalisme anglès.
De la correspondència d'Alfons amb la seva mare la Reina durant totes les seves estades en diferents escoles i acadèmies, es posa de manifest la relativa estretor econòmica en què es movia la família reial en aquests anys.
El 25 de juny de 1870, la seva mare Isabel II, en un document signat a París, va abdicar els seus drets dinàstics en favor del seu fill Alfons, que passava així a ser considerat pels monàrquics com el legítim Rei d'Espanya.
Mentrestant, a Espanya se succeïen diferents formes de govern: el Govern Provisional (1868 - 1870), la monarquia democràtica d'Amadeu I (1871 - 1873) i la I República (1873 - 1874). El mes de gener de 1874 el cop d'Estat del general Pavia posa punt final a l'experiència republicana, i es va obrir un segon període de Governs provisionals. Durant aquesta etapa històrica (el Sexenni Democràtic), la causa alfonsina va ser representada a les Corts per Antonio Cánovas del Castillo.
Durant el seu breu regnat, tres són les principals línies d'acció:
En primer lloc es dona per conclòs el conflicte, si més no armat, entre el carlisme i l'isabelisme. Acaba la tercera guerra carlina i Alfons XIII és reconegut per amplis sectors del carlisme.
En segon lloc, s'inicià el conflicte cubà que acabaria l'any 1898 amb la pèrdua de la colònia a favor dels Estats Units.
Alfons XII va realitzar el 1883 una visita oficial a Bèlgica, Àustria, Alemanya i França. A Alemanya va acceptar el nomenament com a coronel honorari d'un regiment de la guarnició d'Alsàcia, territori conquerit pels alemanys, la sobirania del qual era reclamada per França. Aquest fet va donar lloc a una rebuda hostil al monarca espanyol per part del poble de París durant la seva visita oficial a França.
Alemanya va tractar d'ocupar les Illes Carolines, en aquell moment sota domini espanyol, provocant un incident entre els dos països que es va saldar a favor d'Espanya amb la signatura d'un acord hispanoalemany el 1885. Aquest mateix any al juny es va desencadenar un brot de còlera a Aranjuez. El monarca, sense comptar amb l'aprovació del govern, va visitar els malalts, gest que va ser apreciat per la població. Poc temps després, el 25 de novembre, Alfons XII va morir de tuberculosi al Palau del Pardo, a Madrid.
Descendència
Alfons XII amb la seva segona esposa, Maria Cristina d'Àustria.
La mort prematura de la jove reina ocasionà el segon casament del rei amb l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria, filla dels ducs de Teschen i neta-neboda de l'emperador Francesc Josep I d'Àustria. Del segon matrimoni nasqueren tres fills, el darrer pòstum:
A febrer del 1881: Don Alfonso XII por la Gracia de Dios, Rey constitucional de España, Rey de Castilla, de León, de Aragón, de las Dos Sicilias, de Jerusalen, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorca, de Menorca, de Sevilla, de Cerdeña, de Córdoba, de Córcega, de Murcia, de Jaén, de los Algarbes, de Algeciras, de Gibraltar. de las Islas Canarias, de las Indias Orientales y Occidentales, Islas y tierra firme del mar Océano, Archiduque de Austria, Duque de Borgoña, de Brabante y de Milán, Conde de Habsburgo, de Flandes, del Tirol y de Barcelona, Señor de Vizcaya y de Molina.[4]
.jpg)
_Version_with_Golden_Fleece_and_Order_of_Charles_III_Collars.svg)
