En l'escriptura japonesa ,[ 1] els ら (hiragana ) i ラ (katakana )[ 2] són dues mores o kanes que ocupen el 39è lloc en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre el よ i り ; i el 22è en el poema Iroha , entre el な i el む .[ 3] En fonologia, una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba .[ 4]
En la taula de l'ordre gojūon l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba a la novena columna (a la qual dona nom,ら行, columna «ra ») i la primera fila (あ段, fila «a »).
La taula gojūon
Tant ら com ラ provenen del kanji 良.
Romanització
Segons els sistemes de romanització Hepburn modificat,[ 5] Kunrei-shiki i Nihon-shiki , ら, ラ es romanitzen com «ra »
Escriptura
El caràcter ら s'escriu amb dos traços :
Traç curt que s'assembla a una línia diagonal cap avall a la dreta que es torça a l'esquerra formant un pic.
Traç compost d'una línia vertical cap avall i un arc de circumferència d'uns 300° en el sentit de les agulles del rellotge.
No s'ha de confondre amb ち .
El caràcterラs'escriu amb dos traços:
Traç horitzontal.
Traç compost per una línia horitzontal i una corba que va cap avall a l'esquerra, semblant al caràcter フ .
Altres escriptures
Referències
Bibliografia
Nolla i Cabellos , Albert. L'escriptura en kanji (pdf). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 40.
あ (a)
い (i)
う (u)
え (e)
お (o)
か (ka)
き (ki)
く (ku)
け (ke)
こ (ko)
さ (sa)
し (shi)
す (su)
せ (se)
そ (so)
た (ta)
ち (chi)
つ (tsu)
て (te)
と (to)
ん (n)
な (na)
に (ni)
ぬ (nu)
ね (ne)
の (no)
は (ha)
ひ (hi)
ふ (fu)
へ (he)
ほ (ho)
ま (ma)
み (mi)
む (mu)
め (me)
も (mo)
や (ya)
ゆ (yu)
よ (yo)
ら (ra)
り (ri)
る (ru)
れ (re)
ろ (ro)
わ (wa)
ゐ (wi)
ゑ (we)
を (wo / o)
ヶ
ー
ア (a)
イ (i)
ウ (u)
エ (e)
オ (o)
カ (ka)
キ (ki)
ク (ku)
ケ (ke)
コ (ko)
サ (sa)
シ (shi)
ス (su)
セ (se)
ソ (so)
タ (ta)
チ (chi)
ツ (tsu)
テ (te)
ト (to)
ン (n)
ナ (na)
ニ (ni)
ヌ (nu)
ネ (ne)
ノ (no)
ハ (ha)
ヒ (hi)
フ (fu)
ヘ (he)
ホ (ho)
マ (ma)
ミ (mi)
ム (mu)
メ (me)
モ (mo)
ヤ (ya)
ユ (yu)
ヨ (yo)
ラ (ra)
リ (ri)
ル (ru)
レ (re)
ロ (ro)
ワ (wa)
ヰ (wi)
ヱ (we)
ヲ (wo / o)
ー