El codi Morse japonès, també anomenat codi Wabun, és el sistema de comunicació telegràfic que es feia servir amb la llengua japonesa.[1]
En tenir un sistema d'escriptura propi, el Codi Morse es va haver d'adaptar al japonès. Lògicament, la complexitat i alt nombre dels kanjis (sinogrames) els va excloure del sistema el qual es basava exclusivament en kanes (caràcters sil·làbics). Per aquest motiu, a vegades es fa servir el nom de codi kana.
En aquest codi encara hi havia lloc per als caràcters obsolets wi (kana ゐ) i we (kana ゑ) i que per marcar el dakuten o el handakuten calia telegrafiar-los després del caràcter simple.
Quan el codi Wabun es barreja amb el Codi Internacional de Morse, el prosigne DO/ (-..---) es fa servir per anunciar l'inici del Wabun, i el prosigne SN/ (...-.) es fa servir per tornar al Codi Internacional.[2]
Taula d'equivalències
A sota hi ha una taula d'equivalències entre el caràcter i el codi. Els caràcters estan ordenats segons l'ordre gojūon.
Mora |
Codi |
Mora |
Codi |
Mora |
Codi |
Mora |
Codi |
Mora |
Codi |
Mora |
Codi |
Mora |
Codi |
Mora |
Codi |
Mora |
Codi |
Mora |
Codi |
Control |
Codi
|
a ア |
--•-- |
ka カ |
•-•• |
sa サ |
-•-•- |
ta タ |
-• |
na ナ |
•-• |
ha ハ |
-••• |
ma マ |
-••- |
ya ヤ |
•-- |
ra ラ |
••• |
wa ワ |
-•- |
Dakuten ゛ |
••
|
i イ |
•- |
ki キ |
-•-•• |
shiシ |
--•-• |
chiチ |
••-• |
ni ニ |
-•-• |
hi ヒ |
--••- |
mi ミ |
••-•- |
|
|
ri リ |
--• |
wi ヰ |
•-••- |
Handakuten ゜ |
••--•
|
u ウ |
••- |
ku ク |
•••- |
su ス |
---•- |
tsuツ |
•--• |
nu ヌ |
•••• |
fu フ |
--•• |
mu ム |
- |
yu ユ |
-••-- |
ru ル |
-•--• |
n ン |
•-•-• |
vocal llarga ー |
•--•-
|
e エ |
-•--- |
ke ケ |
-•-- |
se セ |
•---• |
te テ |
•-•-- |
ne ネ |
--•- |
he ヘ |
• |
me メ |
-•••- |
|
|
re レ |
--- |
we ヱ |
•--•• |
Coma 、 |
•-•-•-
|
o オ |
•-••• |
ko コ |
---- |
so ソ |
---• |
to ト |
••-•• |
no ノ |
••-- |
ho ホ |
-•• |
mo モ |
-••-• |
yo ヨ |
-- |
ro ロ |
•-•- |
wo ヲ |
•--- |
Punt 。 |
•-•-••
|
Referències