El Quartet de corda núm. 2 en la major, op. 68, va ser compost per Dmitri Xostakóvitx el 1944. Va ser estrenat pel Quartet Beethoven (Dmitri Tsiganov, Vassili Xirinski, Vadim Borissovski, Serguei Xirinski) el 14 de novembre de 1944 a la Sala Gran de la Filharmònica de Leningrad i està dedicat al compositor Vissarion Xebalín.[1]
Estructura
L'obra té quatre moviments:
- I Obertura: Moderato con moto
- II Recitatiu i Romança: Adagio, en si bemoll major
- III Vals: Allegro, en mi bemoll major
- IV Tema amb variacions: Adagio-Allegro non troppo, en la menor
La durada és aproximadament de 35 minuts, un minut menys que el seu quartet de corda núm. 15, el més llarg.
Origen i context
Quan Xostakóvitx va començar a escriure el segon quartet de corda, sis anys després del breu Primer Quartet, ja havia completat vuit de les seves quinze simfonies. També era a la meitat de la seva vida. No obstant això, restaven tretze quartets per compondre, i vindrien en ràpida successió.
Xostakóvitx va començar el seu Segon Quartet després de completar el seu Trio per a piano núm. 2 a finals de l'estiu de 1944. Va ser compost en només dinou dies a
a la "Casa de Descans i Creativitat" d'Ivànovo (finançada per l'estat), a uns 300 quilòmetres al nord-est de Moscou. El va començar el 2 de setembre[2] i els respectius moviments van ser acabats el 5, 6, 15 i 20 de setembre.[1]
El Segon Quartet és una composició més llarga i ambiciosa que la seva predecessora, capturant més fidelment la vasta gamma de colors i expressions que Xostakóvitx arribaria a desplegar en els seus quartets. Segons Jaffé, es nota clarament la influència del Quartet de corda núm. 2 de Prokófiev, compost tres anys abans, que utilitzava temes folklòrics i demostrava el potencial del quartet de corda. El va dedicar al compositor Vissarion Xebalín, que feia un any que, com a director del Conservatori de Moscou, havia convidat Xostakóvitx a ser professor de composició[3] i que el seu Cinquè Quartet havia estat guardonat amb el Premi Stalin.[4] Darrere d’aquest Segon Quartet sembla que hi ha amagada la idea de la mort, el febrer de 1944, del gran amic del compositor, Ivan Sol·lertinski, a qui ja havia dedicat el Segon Trio per a piano.[5]
Representacions
L'obra va ser presentada per primera vegada el 14 de novembre de 1944, i en la mateixa actuació el compositor es va unir al primer violinista i al violoncel·lista per a l'estrena del seu Trio per a piano núm. 2.[6] El Segon Quartet ho va fer el Quartet Beethoven, el conjunt de cambra més destacat de Rússia en aquell moment,[6] que des de llavors va tenir l'honor d'estrenar tots els quartets de Xostakóvitx, excepte l'últim (el Quinzè).[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Catàleg d'obres de Dmitri Xostakóvitx» (en anglès). Sikorski Musikverlage Hamburg. Arxivat de l'original el 2 d’agost 2020. [Consulta: 8 novembre 2020].
- ↑ González Mira, Pedro. «Notes del programa» (en castellà). Fundación March. [Consulta: 29 juliol 2024].
- ↑ 3,0 3,1 Jaffé, Daniel. «Shostakovich: String Quartets No. 1, 2 & 7». Signum Classics. [Consulta: 29 juliol 2024].
- ↑ Pieschacon-Raphael, Teresa. «Shostakovich: String Quartets (Complete) Volume 4 Nos. 2 And 12». Naxos. [Consulta: 29 juliol 2024].
- ↑ Peetzen, Helen. «String Quartets nos. 1, 2 & 4». Sony Classical. [Consulta: 29 juliol 2024].
- ↑ 6,0 6,1 Fanning, David. «Piano Quintet & String Quartet No 2». Hyperion. [Consulta: 29 juliol 2024].
|
|---|
|
| Òperes i operetes | |
|---|
| Ballets | |
|---|
| Simfonies | |
|---|
| Concerts | |
|---|
| Obres orquestrals | |
|---|
| Música per a cinema | |
|---|
| Música vocal | |
|---|
| Música de cambra | |
|---|
| Música per a piano | |
|---|
