Quartet de corda núm. 10 (Xostakóvitx)

Infotaula de composicióQuartet de corda núm. 10
Títol originalString Quartet No. 10 in A-flat major (en) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcomposició per a quartet de corda Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatla bemoll major Modifica el valor a Wikidata
CompositorDmitri Xostakóvitx Modifica el valor a Wikidata
Creació1964 Modifica el valor a Wikidata
Opus118 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena20 novembre 1964 Modifica el valor a Wikidata
EscenariMoscou Modifica el valor a Wikidata, Rússia Modifica el valor a Wikidata
IntèrpretQuartet Beethoven Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 4060a1d0-1993-41f0-9843-5220cc8cd582 Modifica el valor a Wikidata
Fotografia del compositor Dmitri Xostakóvitx durant la seva visita a Finlàndia l'any 1958.

El Quartet de corda núm. 10 en la bemoll major, op. 118, fou composta per Dmitri Xostakóvitx del 9 al 20 de juliol de 1964 a Dilizhan, una ciutat balneària d'Armènia. El va dedicar a un dels seus amics més propers, el compositor Mieczysław Weinberg. Té una durada aproximada de 22 minuts. Va ser creat pel Quartet Beethoven el 20 de novembre de 1964 a la Sala Petita del Conservatori de Moscou.[1]

Estructura

Es compon de quatre moviments d'estructura clàssica:

  1. Andante
  2. Allegretto furioso
  3. Adagio
  4. Allegretto

Història

Xostakóvitx va escriure de manera simultània el 1964 dos quartets, el 9è i 10è. En el context «antisionista» del poder soviètic, el Desè Quartet que està dedicat al compositor jueu Mieczysław Weinberg, el seu soci de piano a quatre mans (sobretot en el moment de l'avaluació obligatòria de les simfonies del compositor per un comitè cultural encarregat de fer l'examen), apareix com una resistència al règim.[2]

Anàlisi musical

Tot i seguir l'estructura clàssica de quatre moviments, el quartet destaca per les tensions profundes que Xostakóvitx hi desenvolupa, essent aquestes un dels elements clau del seu impacte musical.[3]

El quartet s'inicia de manera discreta amb un violí solitari que introdueix interrogants musicals. Aquest motiu es respon amb una estructura rítmica obsessiva de tipus anapèstic (curt-curt-llarg), característica de Xostakóvitx. Tot i suggerir un desenvolupament dramàtic amb abundància de material, el compositor sorprèn amb una recapitulació concisa marcada per harmonies inquietants sul ponticello i una resolució aparentment simple.[3]

Discografia selectiva

Referències

  1. ↑ «Catàleg d'obres de Dmitri Xostakóvitx» (en anglès). Sikorski Musikverlage Hamburg. Arxivat de l'original el 2 d’agost 2020. [Consulta: 2 desembre 2020].
  2. ↑ Segons el llibret del 10è Quartet del disc gravat pel Quartet Borodin.
  3. ↑ 3,0 3,1 May, Thomas. «Programa de mà» (en anglès). La Phil.