Simfonia núm. 1 (Xostakóvitx)

Infotaula de composicióSimfonia núm. 1
Títol originalSymphony No. 1 in F minor (en) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalsimfonia
Tonalitatfa menor
CompositorDmitri Xostakóvitx
Llengua originalcontingut no lingüístic Modifica el valor a Wikidata
Creació1924-1925
Parts4 moviments Modifica el valor a Wikidata
Catalogacióop. 10
Durada32'
Part delist of compositions by Dmitri Shostakovich (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Instrumentacióorquestra simfònica Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena12 de maig de 1926
EscenariAula Bolxoi, Leningrad,
Director musicalNikolai Malkó
IntèrpretSaint Petersburg Philharmonia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Moviments
  • Allegretto — Allegro non troppo
  • Allegro
  • Lento
  • Allegro molto — Lento — Allegro molto

Musicbrainz: 75c7ebd2-9e0a-4302-b9bc-48bff2698a1a Allmusic: mc0002366635 Modifica el valor a Wikidata

La Simfonia núm. 1 en fa menor, op. 10, de Dmitri Xostakóvitx fou composta entre 1924 i 1925, i estrenada a Leningrad[1] per la Filharmònica de Leningrad sota la direcció de Nikolai Malkó el 12 de maig de 1926. Xostakóvitx va completar aquesta simfonia a l'edat de dinou anys com a peça de la seva graduació al Conservatori de Petrograd.[1] La va dedicar a Mikhaïl Kvadri, un company d'estudis.[2]

Representacions

Es va estrenar a Leningrad per la Filharmònica de Leningrad sota la direcció de Nikolai Malkó el 12 de maig de 1926, quatre mesos exactament abans del vintè aniversari del compositor. Casualment, va ser la primera emissió de ràdio des de la Gran Sala de la Filharmònica de Leningrad, i va ser un èxit de públic i professional important.

L'èxit de l'estrena va convertir, d'un dia per un altre, Xostakóvitx en una celebritat a tota la Unió Soviètica, i aviat el seu nom es coneixeria a tot el món musical. L'obra, influenciada per Stravinski i Hindemith,[3] traspassà fronteres per la vivesa, modernitat i novetat que mostrava la seva escriptura.[4] En poques temporades la Primera Simfonia havia guanyat la defensa dels directors més reconeguts de l'època, sense excepció d'antimodernistes com Bruno Walter i Arturo Toscanini. Als Estats Units s'ha interpretat de forma ininterrompuda en el repertori de les grans orquestres americanes des del 1928, quan Leopold Stokowski va fer la seva primera actuació.

Instrumentació

La simfonia està orquestrada per als següents instruments:[2]

Vent-fusta
Vent-metall

Referències

  1. 1,0 1,1 The New Grove Dictionary of Music and Musicians
  2. 2,0 2,1 «Catàleg d'obres de Dmitri Xostakóvitx» (en anglès) p. 21. Sikorski Musikverlage Hamburg. Arxivat de l'original el 2 d’agost 2020. [Consulta: 19 novembre 2020].
  3. Layton, 1995, p. 299.
  4. «Simfonia núm. 1 (Xostakóvitx)». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia