Quartet de corda núm. 1 (Xostakóvitx)

Infotaula de composicióQuartet de corda núm. 1
Forma musicalcomposició per a quartet de corda Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatdo major Modifica el valor a Wikidata
CompositorDmitri Xostakóvitx Modifica el valor a Wikidata
Durada15 minuts Modifica el valor a Wikidata
Opus49 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena10 octubre 1938 Modifica el valor a Wikidata
EscenariConservatori de Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata, Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: c64a899e-d033-477f-b569-2612758d0adc Modifica el valor a Wikidata

El Quartet de corda núm. 1 en do major, op. 49, va ser compost per Dmitri Xostakóvitx entre el 30 de maig i el 17 de juliol de 1938 i es va estrenar a Leningrad el 10 d'octubre de 1938 a la Sala Petita del Conservatori pel Quartet Glazunov (lia Lukaixevski, Aleksandr Petxnikov, Aleksandr Rivkind, David Mogilevski). Té una durada aproximada de 15 minuts i no porta cap dedicatòria.[1]

Moviments

  • I. Moderato
  • II. Moderato
  • III. Allegro molto
  • IV. Allegro

Origen i context

Abans de compondre el seu primer quartet de corda "oficial", Xostakóvitx ja havia escrit música per a aquesta formació en dues ocasions. La primera va ser Dues peces per a quartet de corda (1931, arranjades de fragments de Lady Macbeth del districte de Mtsensk i de L'edat d'or), dedicades al Quartet Jean Vuillaume. La segona va ser per a la banda sonora de la pel·lícula Podrugui (Les amigues, 1934).[2] Quan als anys 60 es va restaurar aquesta pel·lícula es va emprar com a tema principal la música corresponent al segon moviment (compassos 11-62), adjudicant-li el número d'op. 41a.[1]

Després del toc d'atenció que va rebre amb Lady Macbeth, Xostakóvitx va haver de posar en un calaix l'alta dissonància que es troba a la Quarta Simfonia i es va haver de decantar pel llenguatge harmònic més senzill de la Cinquena, i pel Primer Quartet i el Quintet. Aquests mateixos anys van veure que la situació internacional es va deteriorar ràpidament i en el moment de la Sisena Simfonia (1939) la guerra havia engolit la major part d'Europa.[3]

Uns mesos després de l'estrena de la seva Cinquena Simfonia Xostakóvitx va començar a escriure el seu Primer Quartet de corda. Ell mateix va explicar: «Vaig escriure la primera pàgina com una mena d'exercici original en la forma de quartet, sense pensar a completar-lo i publicar-lo posteriorment. Com a regla general, sovint escric coses que no publico. Són el meu tipus d'estudis com a compositor. Però després, treballar en el quartet em va captivar i el vaig acabar amb força rapidesa».[2]

El quartet és relativament breu i amb un estat d'ànim de caràcter lleuger. El seu estil és conservador, com l'scherzo de la Simfonia núm. 5, però molt menys eclèctic, més ortodox.[4] En diverses ocasions, el compositor va destacar el caràcter "primaveral" de l'obra, i segons algunes fonts, el quartet porta el subtítol de "Primavera".[1]

Representacions

El 16 de novembre de 1938, el Quartet Beethoven format pels violinistes Dmitri Tsiganov i Vassili Xirinski, el violista Vadim Borissovski i el violoncel·lista Serguei Xirinski, el va tornar a tocar a a la Sala Petita del Conservatori de Moscou.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Catàleg d'obres de Dmitri Xostakóvitx» (en anglès). Sikorski Musikverlage Hamburg. [Consulta: 25 juny 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 Jaffé, Daniel. «Shostakovich: String Quartets No. 1, 2 & 7». Signum Classics. [Consulta: 29 juliol 2024].
  3. ↑ Layton, Robert «Piano Quintet in G minor, op. 57 / Piano Trio no. 2 in E minor, op. 67». Ressenya del disc amb el Borodin Trio, Mimi Zweig i Jerry Horner. Chandos, 1983.
  4. ↑ Cole, Edward «Prokofiev String Quartet No. 1 Op.50 / Shostakovich String Quartet No.1, Op. 49». Ressenya del disc amb el Guilet String Quartet. MGM Records.