Moltes nacions, amb armes nuclears i sense, s'han oposat a la seva proliferació, els governs de les quals temen que més països amb armes nuclears puguin augmentar el risc d'una guerra nuclear (fins i tot assumint l'anomenat "contravalor" d'atacar civils amb armes nuclears), de desestabilitzar les relacions internacionals o regionals, o atemptar contra la sobirania nacional dels estats.
Quatre països, a més dels cinc reconeguts com a posseïdors d'armes nuclears han adquirit o es presumeix que ha adquirit, armes nuclears: Índia, Pakistan, Corea del Nord i Israel. Cap d'aquests quatre és part en el TNPN, encara que Corea del Nord es va adherir al TNPN el 1985, i després es va retirar el 2003 i va dur a terme assajos nuclears anunciats el 2006, el 2009 i el 2013. Una crítica lògica al TNPN és que és discriminatori en el reconeixement com a estats nuclears (només ho són els que van posar a prova les armes nuclears abans de 1968) i que insta que tots els altres estats a unir-se al tractat per renunciar a les armes nuclears.
Es va dur a terme investigacions sobre el desenvolupament d'armes nuclears durant la Segona Guerra Mundial als Estats Units (en cooperació amb el Regne Unit i Canadà), Alemanya, Japó i l'URSS. Els Estats Units va ser el primer i l'únic país que ha usat armes nuclears a la guerra, quan va utilitzar dues bombes (a Hiroshima i Nagasaki) contra el Japó a l'agost de 1945. Amb la seva derrota a la guerra, Alemanya i Japó van deixar de participar en qualsevol investigació d'armes nuclears. L'agost de 1949, la Unió Soviètica va provar una arma nuclear.[1] El Regne Unit va provar una arma nuclear a l'octubre de 1952, França el 1960, la República Popular de la Xina el 1964, l'Índia el 1974, el Pakistan el 1998 i Corea del Nord el 2006.
↑Nash, Gary B., Julie Roy Jeffrey, John R. Howe, Peter J. Frederick, Allen F. Davis, Allan M. Winkler, Charlene Mires, and Carla Gardina Pestana. The American People, Concise Edition Creating a Nation and a Society, Combined Volume (6th Edition). New York: Longman, 2007.
