La seva festa major és el primer cap de setmana d'agost i els edificis d'interès són l'església de Pontils amb una portalada romànica i interior gòtic i el castell de Pontils que està en ruïnes, i a la serra del Montclar hi ha l'ermita de Sant Miquel de Montclar, a prop de les restes del castell de Montclar des d'on es gaudeix d'una vista panoràmica.
A més de Pontils i Santa Perpètua, formen part del municipi els nuclis de població Vallespinosa, Seguer, Vilaperdius, Valldeperes i Montalegre. El municipi també comprèn el santuari de Sant Magí de la Brufaganya,[1] objecte de romiatge de devots.
Geografia
Llista de topònims de Pontils (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
El 1057 va ser comprat per Ramon Berenguer I a Ermessenda de Carcassona, esposa de Ramon Borrell. Cinc anys més tard, els comtes cedeixen Pontils a Guerau Alemany de Cervelló (1062). Aquest llinatge va mantenir-se com a feudataris de la població durant tota l'edat mitjana. En el fogatjament de 1379, consta que hi vivien 48 famílies.[2]
A mitjans del segle xvi, el lloc va quedar en mans dels comtes de Savallà; al segle xviii els senyors de les terres eren els marquesos d'Aitona, que en mantenen la possessió fins a l'extinció dels dominis senyorials. El 1849, Pontils tenia 225 habitants i formava municipi juntament amb Santa Perpètua, Sant Magí i Vallespinosa.[2]
Demografia
Evolució demogràfica
1497 f
1515 f
1553 f
1717
1787
1857
1877
1887
1900
1910
39
30
39
362
536
1.030
853
849
813
483
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1990
1992
1994
527
453
450
349
194
130
91
127
112
112
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
2014
136
137
148
136
138
139
152
131
134
123
2016
2018
2020
2022
2024
2026
2028
2030
2032
2034
120
114
122
133
123
-
-
-
-
-
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
↑ 2,02,1Miquel, Marina, Santesmases; Josep; Saumell, Dolors. Els castells del Gaià. Valls: Cossetània Edicions, Institut d'Estudis Vallencs i Centre d'Estudis del Gaià, 1999, p. 81-83. ISBN 84-89890-37-4.