Santa Perpètua de Gaià és un nucli de població que pertany al municipi de Pontils, a la Conca de Barberà, i al que donava nom fins al 1995. Està situat al peu del turó des d'on el Castell de Santa Perpètua domina una part de la vall del riu Gaià, a 578 m altitud. Del castell, cal destacar-ne l'esvelta torre, d'interior triangular. Al seu costat s'aixeca l'església de Santa Maria.
Els fogatges dels anys 1365-70 assenyalen per Santa Perpètua 37 famílies i com a senyor a Guillem Ramon de Cervelló. A final del segle xv es documenten els Cervelló, barons de la Llacuna, i atenent al fogatge de 1496 la població experimenta una forta davallada: es comptabilitzen pel lloc només deu famílies.[2]
A l'època moderna, l'any 1599, es documenta com a senyor el comte de Savallà, Bernat de Boixadors. A les darreries del segle XVIII i fins a la fi de les senyories pertany als marquesos d'Aitona, és llavors, a mitjan segle XIX, quan Santa Perpètua és en el seu màxim demogràfic, ja que suma en tot el municipi 1.030 veïns, dels quals uns 400 viuen al poble.[2]
El 1933, el municipi, fins llavors conegut com a Santa Perpètua, passa a anomenar-se Santa Perpètua de Gaià.[3]
↑ 2,02,1Miquel, Marina, Santesmases; Josep; Saumell, Dolors. Els castells del Gaià. Valls: Cossetània Edicions, Institut d'Estudis Vallencs i Centre d'Estudis del Gaià, 1999, p. 92. ISBN 84-89890-37-4.
_-_7.jpg)
