La plaça deu el seu nom al fet que estava situada al centre dels terrenys que eren propietat dels comtes de Bell-lloc. Va ser dissenyada i urbanitzada per primera vegada el 1873, per donar resposta a les necessitats socials i demogràfiques de la ciutat. Al seu voltant s'hi van establir nombroses famílies de treballadors assalariats: obrers, artesans, administratius.[1]
El 1933 se li va posar el nom d'Ernest Ventós, pintor i polític del Partit Republicà Català, que va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona. Durant la Guerra Civil s'hi va construir un refugi a sota i després de la guerra va retornar al seu nom original.[1]
Fins l'obertura de l'avinguda de Madrid l'any 1966 d'acord amb els plans de l'alcalde Josep Maria de Porcioles, la plaça era de forma circular i era envoltada pel tramvia 54, que hi tenia el punt final del trajecte. Amb l'obertura de l'avinguda, la plaça va quedar separada en dues meitats.[1] El 2014 va ser objecte d'una reforma important per ampliar la plaça amb els carrils d'aparcament existents.[2]