La plaça de Mossèn Jacint Verdaguer es troba al districte de l'Eixample, Barcelona. Està situada en la intersecció entre l'avinguda Diagonal, el passeig de Sant Joan i el carrer de Mallorca. Està dedicada a Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902), un sacerdot i poeta, autor del poema L'Atlàntida.[1]
Història i descripció
Mossèn Cinto Verdaguer —com era anomenat habitualment— va ser un dels principals escriptors en llengua catalana i renovador de les lletres catalanes després d'una llarga etapa de decadència, en el període anomenat Renaixença. En morir l'insigne escriptor el 1902 se li va dedicar una plaça a Sarrià, llavors un municipi independent que el 1921 va ser agregat a Barcelona. Malgrat tot, el 1929 l'Ajuntament de Barcelona va canviar el nom de la plaça sarrienca per Carlos de Llar —actualment plaça de Vallvidrera—, i va donar el nom del poeta a la cruïlla entre la Diagonal i el passeig de Sant Joan. El nom de la plaça va ser aprovat el 30 de juliol de 1929.
El poeta té dedicat també a Barcelona els jardins de Mossèn Cinto Verdaguer, a Montjuïc.[4]
En el seu subsòl es troba l'Estació de Verdaguer de les línies 4 i 5 del Metro de Barcelona.
Monument a Mossèn Jacint Verdaguer
A la plaça es troba el monument a Mossèn Jacint Verdaguer (també conegut com El corb o La palmatòria), que és considerat com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) en l'Inventari del Patrimoni Cultural català amb el codi 08019/1467.[5] Realitzat entre 1914 i 1924, va ser obra de l'escultor Joan Borrell i Nicolau, en conjunció amb l'arquitecte Josep Maria Pericas. Borrell es va encarregar de la figura del poeta i les de la balustrada, i va comptar amb l'ajuda dels germans Miquel i Llucià Oslé per als relleus de la base.
A la plaça hi ha també una placa amb un fragment del poema L'emigrant de Verdaguer:
«
|
Dolça Catalunya, / pàtria del meu cor, / quan de tu s'allunya, / d'enyorança es mor.[7]
|
»
|
Vegeu també
Referències
Bibliografia