La Plaça del Poble Gitano es troba en un entrant del carrer de Siracusa del barri de Gràcia de Barcelona. El seu nom ret homenatge a la important comunitat gitana que hi viu al barri de temps ençà.[1] Ocupa una part del solar de la fàbrica Puigmartí, de la que només es conserva la xemeneia, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[2]
Història
Xemeneia de la fàbrica PuigmartíPlaca commemorativa de Francesc PuigmartíPlaca commemorativa de Gato Pérez
El 1839, el fabricant Francesc Puigmartí i Caparà (1785-1852)[3] hi va crear una fàbrica cotonera, coneguda com a Vapor Nou (en oposició al Vapor Vell de Pelegrí Vilaregut), que el 1861 donava feina a 800 treballadors.[4] En aquesta època, el seu germà Josep (1782-1863)[5] va començar la construcció d'una nova fàbrica al costat de la vella.[6] el 1876, aquesta fou destruïda per un incendi,[7] i posteriorment, en el seu emplaçament es construí el Mercat de l'Abaceria Central. El març del 2024, durant l'excavació del solar, van aparèixer les restes de la nau calcinada.[8][9]
El 1896, Ramon Puigmartí i de Gispert,[10] en representació de la seva sogra Alberta Alomà,[11] va demanar permís per a substituir un generador de vapor de 30 CV per un altre de 80 CV, segons els plànols de l'enginyer Joan Antoni Molinas.[12] Aquell mateix any, el seu apoderat va sol·licitar la legalització d'unes obres fetes sense permís fetes en una de les «quadres».[13] El 1910, Puigmartí va demanar permís per a construir-hi un cobert,[14] i el 1914, coincidint amb l'obertura completa del carrer que porta el seu nom,[15] va cedir a l'Ajuntament de Barcelona una falca de terreny a la cantonada amb el carrer de Torrijos[16] per a eixamplar-hi el mercat.[17]
Als anys 1950, arran de la perllongació del carrer de la Mare de Deu dels Desamaparats fins al de Siracusa, s'hi van construir uns edificis d'habitages amb sengles passatges de locals industrials a banda i banda (núms. 3[18] i 6).[19] En aquest darrer, es va construir entre 1985 i 1987 una residència assistida i un casal de gent gran, propietat de la Generalitat de Catalunya i inaugurat el 27 de juliol del 1987.[20][21] A principis de la dècada del 1990 es va reurbanitzar la resta del solar, mantenint-ne només la xemeneia, la darrera que queda al barri.[4] El projecte, a càrrec de l'arquitecte municipal Antonio Montes Gil, incloïa un aparcament soterrat i la plaça es dividia en un espai de ciment i un segon espai verd en el qual hi havia una taula de tennis taula i un parc infantil.[22][23] El nou espai es va inaugurar la tarda del 9 de juliol de 1993 amb el nom de plaça del Poble Romaní, en un acte amenitzat amb un concert de rumba al capvespre.[23][24]
Des de la seva creació, la plaça ha estat un espai de festa de la Festa Major de Gràcia, ja fos dins els actes oficials com els alternatius de la festa major, amb actes organitzats per diferents entitats com el Casal d'Avís de Siracusa, la Unió Gitana de Gràcia o la Coordinadora de Festes Populars.[25][26] El darrer dia de Festa Major de 1996 es va organitzar un concert de rumba catalana, salsa i música en català en què s'homenatjà la figura de Gato Pérez i s'inaugurà la placa commemorativa d'aquest músic arrelat a la Vila.[26] Dos anys més tard, l'agost del 1998, s'hi instal·là una segona placa commemorativa, aquest cop en honor a Francesc Puigmartí.[27]
L'escola Univers es va haver d'establir temporalment a la plaça en mòduls prefabricats des de 2009 i fins a la finalització del seu emplaçament definitiu al carrer de Bailèn (vegeu fàbrica de xarxes de Pere Alier) el setembre del 2015, després d'una dilatada espera plena d'entrebancs i una significativa lluita veïnal[28][29] que incloïa una polèmica per un altre aparcament.
El 2017 va començar el procés participatiu per a la nova remodelació de la plaça, però aquesta no es dugé a terme fins al 2021. Entre els canvis hi hagué una actualització de la zona nord de la plaça amb una millora de l'espai de joc, el parc per a gossos, la zona de petanca, els bancs i l'enllumenat, així com una ampliació de l'espai verd. El cost de la remodelació ascendí fins als 725.000 euros.[30]
El 8 d'abril de 2022, dia Internacional del Poble Gitano, l'espai fou oficialment rebatejat a iniciativa de l'associació de Joves Gitanos de Gràcia.[1] Era una reclamació històrica dels gitanos de Gràcia, que afirmaven que «Romaní» era inexacte, perquè era el terme caló per referir-se només a les dones gitanes i que era més adequat parlar de «poble Rrom» o «Rromanó».[4][31] Per tal de facilitar-ne la popularització es va optar finalment per «Poble Gitano».[31]
Descripció
És un espai rectangular de 2.640 m²[32] i es troba parcialment elevat per l'existencia de l'aparcament soterrat, el que hi comporta l'accés a través d'una rampa que neix al cap del carrer del Profeta o pujant unes escales extenses a ponent.[4]
La plaça compta al nord i d'esquerra a dreta amb una zona segregada per a l'espai d'esbarjo infantil, un espai de petanca i un parc de gossos.[33] A l'extrem oriental es troba l'antiga xemeneia de la fàbrica Puigmartí, feta de maó sobre una base quadrada,[27] a la qual hi ha una placa commemorativa de rajola dedicada a Gato Pérez i una altra de xapa en record a Francesc Puigmartí.
Entorn de la plaça hi ha l'Associació Catalana d'integració i desenvolupament humà (ACIDH), que ocupa des del 1997 l'antic convent de les Filles de Jesús.[20]
↑ 27,027,1«Xemeneia del Vapor Nou». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Segura i Capellades, Carme; Farré i Olivé, Eduard; Camps i Sala, Esteve. Les Places de Gràcia. Impressions de Josep Buch. Taller d'Història de Gràcia, 2003, p. 137-139. DL B 48984-2001.
«Xemeneia del Vapor Nou». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
