Plaça de la Virreina

Infotaula de vial urbàPlaça de la Virreina

Modifica el valor a Wikidata
Tipusplaça Modifica el valor a Wikidata
EpònimPalau de la Virreina de Gràcia Modifica el valor a Wikidata
Situació
Entitat territorial administrativaVila de Gràcia (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Interseccions
carrer d'Astúries
carrer de l'Or
carrer de l'Església
carrer de la Santa Creu
carrer de Torrijos Modifica el valor a Wikidata
Codi postal08024 Modifica el valor a Wikidata
Dimensions
Superfície2.182 m² Modifica el valor a Wikidata
Construcció
Creació1878 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ 18″ N, 2° 09′ 26″ E / 41.404953°N,2.157248°E / 41.404953; 2.157248
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona3087 Modifica el valor a Wikidata

La Plaça de la Virreina és una plaça del barri de Gràcia de Barcelona situada a un entrant del carrer d'Astúries i carrer de l'Or, i accessible pel carrer de l'Església, el carrer de la Santa Creu i el carrer de Torrijos. Popularment, també se la coneix com la plaça de Sant Joan, pel fet que allotja la parròquia homònima del segle xix.[1]

Història

Rep el nom del desaparegut palau de La Virreina, antiga residència d'estiueig del virrei Manuel d'Amat i de Junyent. Tanmateix, aquest morí pocs anys després de la finalització i la seva vídua Maria Francesca Fiveller de Clasquerí i de Bru va fer-se càrrec de l'administració d'aquest i del palau de la Rambla. Durant aquest període, mantingué un actiu i intens usdefruit de la mansió seguint l'estil de l'alta societat barcelonina de l'època.[2]

La plaça es va urbanitzar el 1878 a partir del projecte de l'arquitecte Josep Artigas i Ramoneda, al mateix temps que s'iniciaven les obres de l'església de Sant Joan, les quals no finalitzarien fins al 1884. S'instal·laren bancs de pedra a banda i banda de la plaça alhora que es plantaren diversos plataners.[2]

Durant els primers anys, no s'hi van celebrar actes de la Festa Major de Gràcia per respecte a l'església, encara que s'oficiaven les principals festes religioses. L'Orfeó Gracienc hi va començar a organitzar ballades de sardanes a partir de la dècada de 1920.[3] No seria fins a l'any 1947 que els veïns de la plaça començaren a participar de la Festa Major a la plaça.[3]

Durant la Guerra Civil espanyola, els veïns de la zona es refugiaren dels bombardejos de l'aviació italiana al refugi antiaeri que es trobava a un costat de la plaça i del que se'n desconeix l'estat de conservació.[4]

Al bell mig de la plaça hi ha una font pública anomenada Font de Rut. La base de pedra és prismàtica amb un broc i una pica a cadascun dels costats,[5] i és coronada per una escultura en bronze que representa la figura bíblica de Rut.[3] Porta als seus braços un manat d'espigues, fet que li ha dut a ser anomenada també l'Espigoladora.[5] És obra de l'escultor Josep Maria Camps i Arnau.[3] i va ser inaugurada l'11 de setembre de 1949, coincidint amb la que seria la diada de Catalunya.[3]

Font de Rut el 2013

Referències

  1. ↑ Segura i Capellades, 2003, p. 107.
  2. ↑ 2,0 2,1 Segura i Capellades, 2003, p. 108.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Segura i Capellades, 2003, p. 111.
  4. ↑ «Refugi antiaeri R. 0349». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  5. ↑ 5,0 5,1 «Font de Rut». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.

Bibliografia

  • Segura i Capellades, Carme; Farré i Olivé, Eduard; Camps i Sala, Esteve. Les Places de Gràcia. Impressions de Josep Buch. Taller d'Història de Gràcia, 2003, p. 107-113. DL B 48984-2001.