Les piranyes són un grup de peixosomnívors d'aigua dolçaendèmiques dels rius d'Amèrica del Sud. El tàxon de les piranyes engloba una setantena d'espècies, distribuïdes en cinc gèneres diferents. Normalment mesuren entre 15 i 25 cm de longitud, tot i això s'han trobat individus que excedien els 40 cm de longitud.[1] Són conegudes per les dents esmolades i per la seva voracitat.[2]
Característiques
Les piranyes acostumen a mesurar entre 14 i 26 cm de longitud, encara que es tenen registres d'espècimens de 43 cm de llarg. Els peixos dels gèneres Pygocentrus sp, Serrasalmus sp, Pristobrycon sp, Pygopristis sp i Catoprion sp són fàcils de reconèixer per la seva dentadura única. Totes les piranyes tenen una única filera de dents afilades en ambdós maxil·lars. La dentadura segueix un patró fix, amb dents molt afilades amb cúspides petites, que permeten tallar i foradar les seves preses ràpidament. Tant les piranyes com els pacús - de la mateixa família, però de dieta herbívora - reemplacen alhora totes les dents d'un costat, fet que es repeteix diversos cops durant la seva vida.[3]
Les piranyes posseeixen una de les mossegades més fortes dels peixos ossis, destacant-ne la piranya negra. És degut als grans músculs maxil·lars, que arriben fins a la punta de la mandíbula, conferint un avantatge mecànic a l'hora de mossegar.[4] Viuen i ataquen amb la seva mola: quan una piranya mossega, s'enretira per deixar pas a una altra, sistemàticament, fet que es coneix com frenesí devorador.[5]
Encara que bona part de la seva dieta és carronyaire, es tracta també d'un peix depredador, veloç i voraç, que ataca sempre que se sent estimulat, havent-hi algunes espècies que són caníbals. Els atacs a humans no són comuns, els casos reportats s'han degut principalment per entrar a l'aigua tenint una ferida oberta, nedar a prop d'una àrea de reproducció o provocar corrents d'aigua imprevistos, per exemple al capbussar-se.[5]
Ecologia
Piranyes nedant en grup.
Els costums i característiques de les piranyes varia àmpliament segons en funció de l'espècie d'estudi. Per exemple, les piranyes de ventre vermell (Pygocentrus nattereri), tenen fama de depredadores ferotges que cacen les seves preses conjuntament amb la seva mola; en canvi, les investigacions més recents demostren que aquests animals no van en grup com un sistema per caçar, sinó com a mecanisme de defensa dels seus predadors naturals, com corbs marins, caimans i dofins de riu. D'altres espècies de piranya, però, prefereixen nedar en solitari o en grups petits.[6]
Les piranyes ponen els ous en fosses excavades al llit del riu durant la temporada de reproducció i neden per protegir-les. Els alevins s’alimenten de zooplàncton i van incorporant la dieta piscívora segons van creixent.[10]
Un aquari de piranyes ha de tenir plantes fortes o només pedres. No s'aconsella barrejar espècies, ja que les piranyes poden atacar a altres animals. L'alimentació de les cries consisteix en carn picada, però en edat adulta ja es poden alimentar de petits invertebrats o d'un pinso específic, el que és preferible, ja que els residus animals alteren la qualitat de l'aigua de l'aquari i són peixos que necessiten d'unes condicions de pH i dGH molt controlades.[27][28]
La piranya és pescada i consumida en diferents punts del Brasil, com el Pantanal, on es preparen sopes de piranya i també es pot preparar a la brasa. En alguns pobles indígenes de l'Amazones, en canvi, el consum de la piranya és considerat un tabú.[32]
Referències
↑ 1,01,1«piranha» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. Arxivat de l'original el 2020-05-15. [Consulta: 1r abril 2021].
↑«piranya». Enciclopèdia.cat. Arxivat de l'original el 2024-05-23. [Consulta: 1r abril 2021].
↑ 8,08,1Nico, Leo G.; Taphorn, Donald C. Food habits of piranhas in the low llanos of Venezuela (tesi). Universidad Nacional Experimental de los Llanos Occidentales Ezequiel Zamora, 1988. DOI10.2307/2388321.