Pioneer 7

Pioneer 7
Tipus de missió	sonda espacial
NSSDCA ID	1966-075A
Núm. SATCAT	02398
Propietats de la nau
Fabricant	TRW Inc
Massa	enlairament: 138 kg
Potència	79 W
Inici de la missió
Llançament espacial
Data	17 agost 1966
Lloc	Complex de llançament 17, la Força Espacial de Cap Canaveral
Vehicle de llançament	Thor-Delta
Fi de la missió
Últim contacte	31 març 1995
	Programa Pioneer i Pioneer 6, 7, 8 i 9 ← Pioneer 6 Pioneer 8 →

Pioneer 7, també denominada Pioneer B, va ser una sonda espacial de la NASA llançada el 17 d'agost de 1966 mitjançant un coet Delta des de Cap Canaveral.

Pioneer 7 va ser la segona sonda d'una sèrie de sondes (formada per Pioneer 6, Pioneer 8, Pioneer 9 i Pioneer E, amb les quals va treballar conjuntament) amb la missió de realitzar el primer estudi detallat del vent solar, el camp magnètic interplanetari i els raigs còsmics, proporcionant dades pràctiques sobre les tempestes solars.

La sonda estava estabilitzada per rotació, amb un gir de 60 rpm i amb l'eix de gir perpendicular al plànol de l'eclíptica. Tenia forma de cilindre recobert de cèl·lules solars del qui sobresurten antenes i mastelers. Disposava d'una antena direccional d'alt guany, podent transmetre a 512, 256, 64, 16 o 8 bps. El format de l'enviament de dades era seleccionable entre quatre possibles modalitats, amb tres d'aquestes quatre aptes per a l'enviament de dades científiques (32 paraules de 7 bits per trama). L'altra modalitat era utilitzada per enviar telemetria sobre l'estat de la sonda. Al seu torn, es disposava de quatre maneres d'operació:

Temps real: les dades eren obtingudes i transmeses directament, sense ser emmagatzemades, segons la velocitat d'enviament i la modalitat seleccionada.
Emmagatzematge de telemetria: les dades eren guardades i enviades simultàniament, segons la velocitat d'enviament i la modalitat seleccionada.
Emmagatzematge del cicle de treball: es recollia i guardava una única trama de dades científiques a la major velocitat possible, 512 bps; l'interval entre la recollida i emmagatzematge de successives trames era seleccionable a entre 2 i 17 minuts, amb una capacitat total per emmagatzemar dades fins durant 19 hores.
Lectura de memòria: s'enviaven les dades llegint-les de la memòria de la sonda, enviant-les a la velocitat adequada segons la distància de la nau a la Terra.

L'últim contacte amb la Pioneer 7 va tenir lloc el 31 de març de 1995, determinant-se que després de 29 anys a l'espai només un dels instruments originals seguia en funcionament.

Vegeu també

Referències

Wade, Mark. «Pioneer 6-7-8-9-E» (en anglàs), 2008. Arxivat de l'original el 22 d'abril de 2006. [Consulta: 20 abril 2009].
NASA. «Pioneer 7» (en anglès), 05-08-2008. [Consulta: 20 abril 2009].
Mission and Spacecraft Library. «Pioneer 6, 7, 8, 9, E» (en anglès), 1999. Arxivat de l'original el 2010-07-21. [Consulta: 21 juliol 2010].