La Pilota d'Or (Ballon d'Or en francès) és un guardó concedit anualment per la revista especialitzada France Football que distingeix el millor jugador de futbol del món. Se n'han celebrat edicions des del 1956 tot i que entre els anys 2010 i 2015, un acord temporal amb la FIFA va fer que el trofeu es fusionés amb el FIFA World Player i s'entregués en aquest període sota el nom FIFA Pilota d'Or.[1][2][3]
Aquest guardó va ser creat l'any 1956 per en Gabriel Hanot i inicialment distingia el millor jugador europeu de futbol. A partir del 1995, distingia el millor futbolista pertanyent a un equip europeu, i a partir del 2007 el millor jugador de futbol del món. L'atorga la revista francesa France Football, i durant el període 2010-2015 el va atorgar també la FIFA, deugut a la fusió amb el FIFA World Player sota el nom de FIFA Pilota d'Or.
El jurat el componien periodistes europeus, cadascun representant un estat, que havien de triar els seus cinc jugadors preferits d'entre el llistat de cinquanta que havia elaborat prèviament la redacció de la revista. El primer jugador escollit per cada periodista rebia cinc punts, mentre que el segon en rebia quatre i així successivament.
El Trofeu
El jurat que elegia al guanyador originalment estava format per 96 periodistes especialitzats, cadascun d'un país diferent, que escollien els seus 5 futbolistes preferits d'una llista que prèviament havia elaborat la redacció de la revista.[nota 1] El primer futbolista escollit per cada periodista rebia 5 punts, mentre que el segon en rebia quatre, i així successivament. Només es concedia un trofeu al primer classificat al còmput global.
Originàriament els periodistes només podien votar a favor de futbolistes europeus,[4] però el 1995 es produí un canvi en el reglament per permetre que els futbolistes no europeus fossin escollits, sempre que militessin en un club europeu.[5] Així, aquell mateix any, el liberiàGeorge Weah va ser escollit com a pilota d'or.
A partir del 2007 els futbolistes de qualsevol nacionalitat i de qualsevol club de tot el món van passar a poder ser escollits pel premi. No se celebrava cap mena de cerimònia pública d'entrega del trofeu, sinó que el nom del guanyador es publicava al número del mes de desembre de la revista France Football, a la portada de la qual apareixia el guanyador posant amb el guardó de la Pilota d'Or.
A la modificació de 2007 també s'amplià el nombre de periodistes que podien votar. Fins a aquell moment el premi era designat per 53 periodistes europeus originaris de cadascun dels països de la UEFA, però se n'afegiren 43 més no europeus provinents de països les seleccions nacionals dels quals haguessin disputat com a mínim una fase final d'un Mundial.[6]
Els criteris per votar als jugadors es descriuen a l'article 9 del reglament del guardó. Aquests són: els resultats obtinguts individual i col·lectivament durant l'any en consideració, la classe del jugador (talent + joc net), la seva carrera professional i la personalitat i el seu carisma.
El premi tan sols es concedeix al millor jugador de l'any, així doncs, no existeixen ni la pilota d'argent ni la pilota de bronze com a guardons físics.
Fusió amb el FIFA World Player
El 5 de juliol del 2010, el premi Pilota d'Or i el premi FIFA World Player es varen unificar a causa d'un acord entre el grup editorial Amaury -propietari del diari France Football- i la FIFA, donant lloc a un sol guardó: el premi FIFA Pilota d'Or.[1][7] El 2016, després de 6 edicions (2010-2015) el FIFA Pilota d'Or es va dissoldre donant lloc als trofeus Pilota d'Or -atorgada per France Football-, i el Premi The Best FIFA.[8]
Estadístiques
Lionel Messi és el jugador de la història que més cops ha guanyat la pilota d'Or, acumulant-ne vuit (2009, 2010, 2011, 2012, 2015, 2019, 2021 i 2023). També ha estat l'únic jugador guardonat per aquest premi de forma consecutiva en quatre ocasions (2009, 2010, 2011 i 2012), i en ocupar el podi de forma continuada durant 9 edicions (durant el període 2009 - 2017, ambdós inclosos).[9][10]
Cristiano Ronaldo és el segon jugador en nombre de Pilotes d'Or, acumulant-ne cinc (2008, 2013, 2014, 2016, 2017).
Tres jugadors van ser capaços de guanyar en 3 ocasions: Johan Cruyff, Marco van Basten i Michel Platini (aquest últim, a més, va fer-ho de manera consecutiva els anys 1983, 1984 i 1985).
El jugador més jove en ser guardonat és Ronaldo Nazário, amb 21 anys i 3 mesos l'edició del 1997.[11]
El jugador més veterà en ser guardonat va ser Stanley Matthews el 1956 amb 41 anys.[12]
Pilotes d'Or especials
La revista France Football ha atorgat dues Pilotes d'Or especials coincidint amb dues dates assenyalades.
Súper Pilota d'Or
La primera Pilota d'Or especial va ser concedida al jugador Alfredo Di Stéfano al desembre de 1989,[13] sota la denominació de "Súper Pilota d'Or", coincidint amb el trentè aniversari de la revista. Va ser escollit per votació, i la seva candidatura va imposar-se a les de Johan Cruyff i Michel Platini.
Pilota d'Or Honorífica
La pilota d'Or Honorífica ha estat entregada en dues ocasions a grans jugadors que, com que fins a 1995 només podien optar al premi jugadors amb nacionalitat europea no la van poder guanyar. Aquest guardó especial es va entregar el primer cop coincidint amb el primer any en què la revista francesa concedia la Pilota d'Or a un jugador no europeu, el liberiàGeorge Weah.
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.
↑Kopa va ser contractat pel Real Madrid des del Reims a meitat de 1956.
↑Born in Argentina, Di Stéfano acquired Spanish citizenship in 1956 and went on to play for the Spanish national team.
↑Kopa va ser contractat pel Reims des del Reial Madrid a meitat de 1959.
↑Born in Argentina, Sívori acquired Italian citizenship in 1961 and went on to play for the Italian national team.
↑Luis Suárez va ser contractat per l'Inter de Milà des del Barcelona a meitat de 1961.
↑Cruyff va ser contractat pel FC Barcelona des del AFC Ajax a meitat de 1973.
↑Keegan va ser contractat pel Hamburger SV des del Liverpool FC a meitat de 1977.
↑Krankl va ser contractat pel FC Barcelona des del Rapid Viena a meitat de 1978.
↑Schuster va ser contractat pel FC Barcelona des del 1. FC Köln a meitat de 1980.
↑Boniek va ser contractat pel Juventus des del Widzew Łódź a meitat de 1982.
↑Simonsen va ser contractat pel Vejle des del Charlton Athletic FC a meitat de 1983.
↑Elkjær va ser contractat pel Hellas Verona des del Lokeren a meitat de 1984.
↑Lineker va ser contractat pel FC Barcelona des del Everton FC a meitat de 1986.
↑Gullit va ser contractat pel Milan des del PSV Eindhoven a meitat de 1987.
↑Futre va ser contractat pel Atlético de Madrid des del FC Porto a meitat de 1987.
↑Rijkaard va ser contractat pel Milan des del Reial Saragossa a meitat de 1988.
↑Bergkamp va ser contractat per l'Inter de Milà des del AFC Ajax a meitat de 1993.
↑Pasamontes, Juan Carlos. «60 años del Balón de Oro» (en castellà). Diario Gol, 10-01-2016. Arxivat de l'original el 2019-12-03. [Consulta: 3 desembre 2019].