Paulmooreïta
Fórmula química	Pb₂[As₂O₅]
Epònim	Paul B. Moore
Localitat tipus	Långban, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.JA.50
Nickel-Strunz 9a ed.	4.JA.50
Dana	45.1.8.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 13,58Å; b = 5,65Å; c = 8,55Å; β = 108,78°
Color	incolor a taronja clar
Exfoliació	bona en {100}
Tenacitat	molt fràgil
Duresa (Mohs)	3
Lluïssor	subadamantina
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent
Densitat	6,95(5) g/cm³ (mesurada); 6,86 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nβ = 1,900 a 2,000 n = 1,9 a 2,0
Birefringència	δ = 0,000
Pleocroisme	non-pleochroic
Angle 2V	mesurat: 65°
Dispersió òptica	r > v molt forta
Fluorescència	no
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1978-004
Any d'aprovació	1979
Símbol	Pmo
Referències	[1]

La paulmooreïta és un mineral de la classe dels òxids. Va ser anomenada l'any 1979 per Pete J. Dunn, Donald R. Peacor, i B. Darko Sturman en honor del Dr. Paul (Paulus) B. Moore, professor de física de la Universitat de Chicago.

La paulmooreïta és un òxid de fórmula química Pb₂[As₂O₅]. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la paulmooreïta pertany a «04.JA - Arsenits, antimonits, bismutits; sense anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: leiteïta, reinerita, karibibita, apuanita, schafarzikita, trippkeïta, versiliaïta, schneiderhöhnita, zimbabweïta, ludlockita, kusachiïta, estibivanita i chadwickita.

Està descrita en dipòsits estratolligats de ferro i manganès metamorfitzats amb un enriquiment inusual en elements traça. Es trobà associat a mimetita, magnetita, hematites, calcita i andradita.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paulmooreïta