El PDC va contribuir a la històrica vaga de resistència durant la dictadura de 1973-1985, a partir de la qual cosa va experimentar una gran repressió i la clausura del seu periòdic Ahora en defensar la causa de Líber Seregni després del seu injust processament. Poc temps després, el PDC va sostenir la conveniència que el FA entrés en decés, estratègia fundada en les noves circumstàncies imposades per l'autoritarisme. De fet, es van separar del Front Ampli. Amb la democràcia instaurada, el 1985 el PDC va decidir unir-se novament al FA.
El 1989 els militants del PDC es van separar una altra vegada del FA i es van postular a les eleccions nacionals de novembre. Cinc anys més tard, el 1994, el PDC es va reintegrar definitivament al FA i va donar suport als projectes d'aquest partit, encara que mantenen algunes petites diferències, sobretot en temes relacionats amb la llei de l'avortament.[1][2]
