 Parsettensita |
|---|
![]()
 |
| Fórmula química | (K,Na,Ca)7.5(Mn,Mg)49Si72O168(OH)50·nH₂O |
|---|
| Epònim | Parsettens Alp (en)  |
|---|
| Localitat tipus | Alps Parsettens, Tinizong, Oberhalbstein, Grisons, Suïssa |
|---|
|
| Categoria | silicats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EG.40 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EG.40 |
|---|
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.07b – Anhang |
|---|
| Dana | 74.1.3.1 |
|---|
| Heys | 14.17.9 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 39,10 Å; b = 22,84 Å; c = 17,95 Å; β = 135,60° |
|---|
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
|---|
| Grup espacial | b2/m |
|---|
| Color | marró groguenc a groc mel, marró clar, vermell coure |
|---|
| Macles | sí |
|---|
| Exfoliació | perfecta [001] |
|---|
| Tenacitat | flexible |
|---|
| Duresa (Mohs) | 1,5 a 4 |
|---|
| Lluïssor | vítria, metàl·lica, submetàl·lica |
|---|
| Color de la ratlla | groc marronós |
|---|
| Densitat | 2,59 g/cm³ (mesurada); 2,76 g/cm³ (calculada) |
|---|
| Propietats òptiques | biaxial (+/-) |
|---|
| Índex de refracció | nα = 1,546 nβ = 1,576 nγ = 1,576 |
|---|
| Birefringència | δ = 0,030 |
|---|
| Pleocroisme | visible |
|---|
| Dispersió òptica | no en té |
|---|
| Impureses comunes | Ti, B, Fe, V, Mg, Ba, Cl, C, P |
|---|
|
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
|---|
| Símbol | Psn |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La parsettensita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'estilpnomelana. Rep el nom dels Alps Parsettens, a Suïssa, la seva localitat tipus.
Característiques
La parsettensita és un silicat de fórmula química (K,Na,Ca)7.5(Mn,Mg)49Si72O168(OH)50·nH₂O. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1923. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1,5 i 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la parsettensita pertany a «09.EG - Fil·losilicats amb xarxes dobles amb 6-enllaços més grans» juntament amb els següents minerals: cymrita, naujakasita, manganonaujakasita, dmisteinbergita, kampfita, strätlingita, vertumnita, eggletonita, ganofil·lita, tamaïta, coombsita, zussmanita, franklinfilita, lennilenapeïta, estilpnomelana, latiumita, tuscanita, jagoïta, wickenburgita, hyttsjoïta, armbrusterita, britvinita i bannisterita.
Va ser descoberta als alps Parsettens, a la localitat de Tinizong (Grisons, Suïssa). També ha estat descrita en altres indrets dels Grisons, així com a França, Itàlia, Romania, Sud-àfrica, Rússia, Indonèsia, la República Popular de la Xina, el Japó, Nova Zelanda i els Estats Units.
Referències
