 Pargasita |
|---|
![]() |
| Fórmula química | NaCa₂(Mg₄Al)(Si₆Al₂)O22(OH)₂ |
|---|
| Epònim | Pargas  |
|---|
| Localitat tipus | Pargas (Parainen), Regió de Finlàndia pròpia, Finlàndia |
|---|
|
| Categoria | silicats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DE.15 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DE.10 |
|---|
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/D.05c |
|---|
| Dana | 66.1.3a.12 |
|---|
| Heys | 16.11.13 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 9,87Å; b = 18Å; c = 5,3Å; β = 105,43° |
|---|
| Grup espacial | grup espacial C2/m |
|---|
| Color | verd blavós, marró, marró verdós, verd fosc cap a negre |
|---|
| Exfoliació | {110} (en)  |
|---|
| Duresa (Mohs) | 5 a 6 |
|---|
| Lluïssor | vítria |
|---|
| Color de la ratlla | verd - gris pàl·lid |
|---|
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
|---|
| Índex de refracció | nα = 1,630 nβ = 1,640 nγ = 1,650 |
|---|
| Birefringència | δ = 0,020 |
|---|
| Angle 2V | mesurat: 63°, calculat: 88° |
|---|
| Dispersió òptica | r > v* |
|---|
| Impureses comunes | Ti, Cr, Mn, K, F, H |
|---|
|
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd), aprovat i mineral redefinit (Rd) |
|---|
| Codi IMA | IMA2012 s.p. |
|---|
| Any d'aprovació | 1814 |
|---|
| Símbol | Prg |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La pargasita és un mineral de la classe dels inosilicats, i dins d'aquesta pertany al grup del nom arrel pargasita. Va ser descoberta l'any 1814 al municipi de Pargas, a la regió de Finlàndia Pròpia (Finlàndia), sent nomenada així per aquesta localitat.
Un sinònim poc usat és el d'hornblenda pargasítica.
Característiques químiques
És un inosilicat de sodi, calci i magnesi, hidroxilat i anhidre. Pertany al grup dels amfíbols de inosilicats de cada doble de tetraedres de sílice, i dins d'aquest al subgrup dels clinoamfíbols de calci. Està estretament relacionat amb la fluorcannil·loïta (CaCa₂(Mg₄Al)(Si₅Al₃)₈O22F₂).
Forma una sèrie de solució sòlida amb la ferropargasita (NaCa₂[(Fe2+)₄Al](Si₆Al₂)O22(OH)₂), en la qual la substitució gradual del magnesi per ferro va donant els diferents minerals de la sèrie.
A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: titani, crom, manganès, potassi, fluor, aigua i fòsfor.
Apareix com a mineral molt comú en argiles silícies i pissarres metamorfitzades amb hornblendes. També es forma en roques volcàniques andesítiques i roques ultramàfiques alterades.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: diòpsid, flogopita, corindó, espinel·la, calcita, hiperstena, augita o plagioclasa.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita al volcà de Rocanegra (Santa Pau, Garrotxa).[2]
Referències
