Parapercis striolata

Infotaula d'ésser viuParapercis striolata Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN154944 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreUranoscopiformes
FamíliaPinguipedidae
GènereParapercis
EspècieParapercis striolata Modifica el valor a Wikidata
(Weber, 1913)[1][2][3][4][5]
Nomenclatura
Sinònims
  • Neopercis mimaseana (Kamohara, 1937)[6]
  • Neopercis striolata (Weber, 1913)
  • Parapercis mimaseana (Kamohara, 1937)[4]

Parapercis striolata és una espècie de peix de la família dels pingüipèdids i de l'ordre dels perciformes.[7]

Descripció

  • Fa 20 cm de llargària màxima[8] i presenta un punt de color negre a la part espinosa de l'aleta dorsal.
  • 4-5 espines i 23 radis tous a l'aleta dorsal i 1 espina i 18-21 radis tous a l'anal.
  • Absència de franges fosques al cos.
  • 6 dents canines a la part davantera de la mandíbula superior.
  • Les escates de la part dorsal del cos tenen una taca marró i formen fileres longitudinals.[9][10]

Hàbitat i distribució geogràfica

És un peix marí, batidemersal (entre 200 i 310 m de fondària)[9] i de clima tropical, el qual viu al Pacífic occidental central (des del Japó[11][8][12][13][14] fins a Austràlia[15]) i l'Índic oriental (Austràlia[16][17][18][19] i Indonèsia[18][9]), incloent-hi la Xina continental[20] i Taiwan.[21][22][23][24][4][10][25]

Observacions

És inofensiu per als humans.[10]

Referències

  1. ↑ Bleeker P., 1863. Onzième notice sur la faune ichthyologique de l'île de Ternate. Neder. Tijdschr. Dierk. V. 1. 228-238. [1]
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ Weber, M., 1913. Die Fische der Siboga-Expedition. E. J. Brill, Leiden. i-xii + 1-710, Pls. 1-12.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Catalogue of Life (anglès)
  5. ↑ uBio (anglès)
  6. ↑ Kamohara, T., 1937. On some rare and one new species of fishes from Japan. Dobutsugaku Zasshi = Zoological Magazine Tokyo, v. 49 (núm. 5): 186-190 (en japonès amb resum en anglès).
  7. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  8. ↑ 8,0 8,1 Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tòquio, el Japó. 437 p.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Randall, J. E., 2001. Pinguipedidae (= Parapercidae, Mugiloididae). Sandperches. P. 3501-3510. A: K. E. Carpenter i V. Niem (eds.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 6. Bony fishes part 4 (Labridae to Latimeriidae), estuarine crocodiles, sea turtles, sea snakes and marine mammals. FAO, Roma. Pàgs. 3504-3505.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 FishBase (anglès)
  11. ↑ Shinohara, G., H. Endo, K. Matsuura, Y. Machida i H. Honda, 2001. Annotated Checklist of the Deepwater Fishes from Fishes from Tosa Bay, Japan. Monographs of the National Science Museum Tokyo. Núm. 20: 283-343.
  12. ↑ Randall, J. E., H. Senou i T. Yoshino, 2008. Three new pinguipedid fishes of the genus Parapercis from Japan. Bull. Natl. Mus. Nat. Sci. Ser. A. Suppl. 2:69-84. Pàg. 69.
  13. ↑ Nakabo, T. (ed.), 2002. Fishes of Japan with pictorial keys to the species. Edició en anglès. Tokai University Press, v. 2: i-vii + 867-1749.
  14. ↑ Nakabo, T. (ed.), 2000. Fishes of Japan with pictorial keys to the species. Segona edició. Tokai University Press. V. 2: i-vii + 867-1748.
  15. ↑ Hoese, D.F., D.J. Bray, J.R. Paxton i G.R. Allen, 2006. Fishes. A Beasley, O.L. i A. Wells (eds.) Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. ABRS & CSIRO Publishing: Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671-1472; Part 3, pp. xxi 1473-2178. Pàg. 1492.
  16. ↑ Hutchins, J. B., 2001. Checklist of the fishes of Western Australia. Records of the Western Australian Museum Supplement Suppl. No. 63: 9-50.
  17. ↑ Allen, G. R. i R. Swainston, 1988. The marine fishes of north-western Australia. A field guide for anglers and divers. Western Australian Museum, Perth. i-vi + 1-201, Pls. 1-70.
  18. ↑ 18,0 18,1 Gloerfelt-Tarp, T. i P.J. Kailola, 1984. Trawled fishes of southern Indonesia and northwestern Australia. Australian Development Assistance Bureau, Austràlia, Directorate General of Fishes, Indonèsia, and German Agency for Technical Cooperation, República Federal d'Alemanya. 407 p. Pàgs. 245-351.
  19. ↑ Sainsbury, K.J., P.J. Kailola i G.G. Leyland, 1985. Continental shelf fishes of the northern and north-western Australia. CSIRO Division of Fisheries Research; Clouston & Hall and Peter Pownall Fisheries Information Service, Canberra, Austràlia. 375 p.
  20. ↑ Huang, Z., 2001. Marine species and their distribution in China's seas. p. 404- 463. Vertebrata. Smithsonian Institution, Florida, Estats Units. 598 p. Pàg. 445.
  21. ↑ Chen, C.-H., 2004. Checklist of the fishes of Penghu. FRI Special Publication. Núm. 4. 175 p. Pàg. 124.
  22. ↑ Shen, S.C. (ed.), 1993. Fishes of Taiwan. Department of Zoology, National Taiwan University, Taipei. 960 p. Pàg. 487.
  23. ↑ Shen, S.-C. i W.-W. Lin, 1984. Some new records of fishes from Taiwan with descriptions of three new species. Taiwan Museum Special Publications Series. Núm. 4: 1-25.
  24. ↑ Allen, G. R., 1997. Marine fishes of tropical Australia and south-east Asia. Western Australian Museum, Perth. 1-292.
  25. ↑ GBIF (anglès)

Bibliografia

Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4. 

  • Ho, H.-C. i K.-T. Shao, 2010. Parapercis randalli, a new sandperch (Pisces: Pinguipedidae) from southern Taiwan. Zootaxa, núm. 2690: 59-67.
  • Kamohara, T., 1961. Notes on the type specimens of fishes in my laboratory. Reports of the Usa Marine Biological Station, v. 8 (núm. 2): 1-9, Pls. 1-7.
  • Nijssen, H., L. van Tuijl i I. J. H. Isbrücker, 1982. A catalogue of the type-specimens of Recent fishes in the Institute of Taxonomic Zoology (Zoölogisch Museum), University of Amsterdam, els Països Baixos. Verslagen en Technische Gegevens, Instituut voor Taxonomische Zoöogie, Universiteit van Amsterdam, núm. 33: 1-173.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan. 1.028 pàgines.

Enllaços externs