Després de les accions del Consell de Seguretat, es va establir l'Organització de les Nacions Unides al Congo (ONUC). Per dur a terme aquestes tasques, el Secretari General va crear una Força de les Nacions Unides que en la seva màxima fortalesa comptava amb gairebé 20.000 efectius.[1] La Força de l'ONU va estar al Congo entre 1960 i 1964 i va passar de ser una presència de manteniment de la pau a una força militar.
Els objectius principals de l' ONUC es van mantenir de la primera a la cinquena resolució. Va tenir el doble propòsit de retirar personal de les tropes belgues (més tard expandint-se a mercenaris i proporcionant ajuda militar per garantir l'estabilitat interna. Les successives resolucions del Consell de Seguretat afegides i elaborades sobre el mandat inicial, però, no van canviar fonamentalment els objectius de l'operació. Aquestes van ser especialment significatives perquè la invasió de Bèlgica va violar la regla de sobirania i el segon objectiu va ser evitar que el país es convertís en un estat client de la guerra freda.[2]
El primer ministre Patrice Lumumba, insatisfet amb la negativa de Dag Hammarskjöld d'utilitzar tropes de l'ONU per sotmetre la insurrecció a Katanga, va decidir intentar una invasió de Katanga pel seu compte i va tornar a la Unió Soviètica per obtenir ajuda. L'intent d'invasió mai no va arribar a Katanga, sinó que va provocar dissensió en el govern central, el col·lapse del govern central i, finalment, l'arrest de Lumumba al desembre i l'execució a Katanga al febrer de 1961. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides només va autoritzar explícitament l'ús de la força per a la defensa pròpia.
Comandants de la ONUC
General Carl von Horn, Juliol 1960 – desembre 1960 (transferit de l'UNTSO)
.svg){kind=small}
