14 de juliol

<< Juliol 2024 >>
dl dt dc dj dv ds dg
1r 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31
Tots els dies

El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs. Queden 170 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans
Resta del món

Naixements

Països Catalans
Resta del món

Necrològiques

Països Catalans
Resta del món

Festes i commemoracions

Santoral[48]

Església Catòlica[49]

Església Apostòlica Armènia (segons el calendari gregorià)

Església Copta (segons el calendari gregorià)

Església Ortodoxa Etíop (segons el calendari gregorià)

  • 7 Hamle (1 de juliol del calendari julià): Visita de la Trinitat a Abraham.

Església Ortodoxa Siríaca (segons el calendari gregorià)

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

  • Se celebren els corresponents al 27 de juliol del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants de l'1 de juliol del calendari julià.

  • Sants: Potit de Nàpols, màrtir (s. II); Cosme i Damià, màrtirs (282); 2000 màrtirs; Nerses, arquebisbe; Gal de Clarmont, bisbe (551); Pere Patrici, monjo de Constantinoble (854); Pere el Just i Lleó el Just; translació de les relíquies de Joan de Rila (946); Lleonci de Rădăuţi (s. XV); Angelina de Sèrbia, princesa (s. XVI); Nicodem de l'Atos, monjo (1809); Arkadij, prevere màrtir (1918); Alexei, diaca màrtir (1942)
Església Ortodoxa Grega
  • 25 Màrtirs de Nicomèdia; Maurici, màrtir; Basili de Strom (s. X); Constantí el Taumaturg, màrtir a Xipre; Lleó l'Eremita.

Església Evangèlica d'Alemanya

Esglésies anglicanes

Referències

  1. ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6. 
  2. ↑ «Estudis de T.V.E. a Miramar (1959-1983)». Barcelofilia, dimarts, 15 febrer 2011. [Consulta: 21 maig 2020].
  3. ↑ Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4. 
  4. ↑ «La central nuclear José Cabrera». A: Economic integration of nuclear power stations in electric power systems (en castellà). Agència Internacional de l'Energia Atòmica, 1971, p.281. 
  5. ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4. 
  6. ↑ «Fraunhofer IIS: Happy Birthday MP3!», 12-07-2005. [Consulta: 24 juny 2020].
  7. ↑ «Apostolic Letter issued «Motu Proprio» of the Supreme Pontiff Francis «Ad charisma tuendum»» (en anglès, italià). Dicastero per la Comunicazione - Libreria Editrice Vaticana, 14-07-2022.
  8. ↑ diverses autores. Infermeres pioneres a Catalunya : del franquisme a la democràcia. Barcelona: Edicions Sant Joan de Deu, abril 2018. ISBN 978-84-944652-6-0. 
  9. ↑ «Maria Assumpció Català i Poch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
  10. ↑ «Ventureta Mestres i Gras». Patrimoni VNG. Patrimoni de Vilanova i la Geltrú, 20-02-2020. [Consulta: 21 maig 2020].
  11. ↑ «Ana Maria Cuervo, MD PhD. Curriculum Vitae» (en anglès). Albert Einstein College of Medicine. Human Resources Department, 21-02-2020. [Consulta: maig 2021].
  12. ↑ «Judith Colell i Pallarès | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 maig 2020].
  13. ↑ SensaCine. «Candela Peña» (en castellà). [Consulta: 12 maig 2021].
  14. ↑ «Mollá i Herrera, Mireia | Cátedra Pedro Ibarra, Universidad Miguel Hernández de Elche». [Consulta: 28 maig 2022].
  15. ↑ «Poliziano, Angelo Ambrogini detto il nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-11-02. [Consulta: 19 juliol 2020].
  16. ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jules Mazarin en italien Giulio Mazarini» (en francès). [Consulta: 23 juliol 2020].
  17. ↑ Vermander, Benoît, 1960- .... Les jésuites et la Chine : de Matteo Ricci à nos jours. Bruxelles: Lessius, impr. 2012. ISBN 978-2-87299-225-6. 
  18. ↑ «Gustav Klimt | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 maig 2020].
  19. ↑ Knopf, Eleanora Bliss «Memorial of Florence Bascom». American Mineralogist, 31 (3-4). Mineralogical Society of America, 1946, pàg. 167-172.
  20. ↑ Flippo, Willem G. Lexicon of the Belgian romantic painters. Antwerpen: International Art Press, 1981. 
  21. ↑ «Ontdek schilder Juliette Wytsman-Trulemans» (en neerlandès). [Consulta: 29 abril 2020].
  22. ↑ «Gertrude Bell | English politician and writer» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
  23. ↑ Sagardia Sagardia, Ángel. «Zapirain Uribe, Buenaventura» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 21 maig 2020].
  24. ↑ 24,0 24,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9. 
  25. ↑ «The Nobel Prize in Literature 1978» (en anglès americà). [Consulta: 31 juliol 2020].
  26. ↑ Vogel, Michelle. Olive Borden: The Life and Films of Hollywood's "Joy Girl" (en anglès). McFarland, 2010-03-24, p. 9. ISBN 978-0-7864-5836-3. 
  27. ↑ «Gerald Ford | Biography, Presidency, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
  28. ↑ Castronuovo, Nadia. Natalia Ginzburg: Jewishness as Moral Identity (en anglès). Troubador Publishing Ltd, 2010. ISBN 978-1-84876-396-8. 
  29. ↑ «Anne Tyng» (en espanyol europeu). Carlos Bento Company ~ Arte y Arquitectura, 03-12-2019. Arxivat de l'original el 2021-10-25. [Consulta: 21 maig 2020].
  30. ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1973» (en anglès americà). [Consulta: 29 juliol 2020].
  31. ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2010» (en anglès americà). [Consulta: 31 juliol 2020].
  32. ↑ «Cornelia Parker / Artworks». The Art Story. [Consulta: 21 maig 2020].
  33. ↑ «Polina Dashkova». Goodreads. [Consulta: 21 maig 2020].
  34. ↑ Landau, Jennifer. Jane Lynch: Actress and Activist (en anglès). The Rosen Publishing Group, Inc, 2014-12-15. ISBN 978-1-4777-7902-6. 
  35. ↑ «Unsuk Chin: Biography» (en anglès). Boosey & Hawkes, 01-02-2019. [Consulta: juliol 2021].
  36. ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Philippe II Auguste» (en francès). [Consulta: 23 juliol 2020].
  37. ↑ Rowe, William T.. China's last empire : the great Qing. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03612-3. 
  38. ↑ Escarpit, Robert. «Germaine de Staël» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 20 abril 2020].
  39. ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9. 
  40. ↑ «Alphons Maria Mucha | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 maig 2020].
  41. ↑ Akerman, Iain. «Asmahan: The Syrian star who remains forever young» (en anglès). Arab News, 31-12-2022. [Consulta: 7 juny 2024].
  42. ↑ «The Nobel Prize in Literature 1922» (en anglès americà). [Consulta: 31 juliol 2020].
  43. ↑ «Adlai E. Stevenson | American statesman» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
  44. ↑ Fernández, Miguel Ángel. «Cecilia G. de Guilarte, olvidada pionera del reporterismo de guerra» (en castellà). La Marea, 24-08-2022. [Consulta: 25 maig 2024].
  45. ↑ «Ricordo di Bianca Berini: 2 dicembre 1928,14 luglio 2004, mezzo-soprano triestino di fama internazionale» (en italià). Bella Una vita all'Opera, 28-06-2017. [Consulta: 21 maig 2020].
  46. ↑ «Dekha Ibrahim Abdi, Acclaimed Kenyan Peace Builder and DAI Colleague, Dies from Injuries» (en anglès). dai.com, 14-07-2011. Arxivat de l'original el 18 setembre 2011. [Consulta: 19 setembre 2020].
  47. ↑ Miranda, Eva «En recuerdo de Maryam Mirzakhani, la exploradora de superficies» (en castellà). El País [Madrid], 14-07-2018. ISSN: 1134-6582.
  48. ↑ «Kalender - 14. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
  49. ↑ Santi, beati e testimoni.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 14 de juliol
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:14 de juliol.