PROFILPELAJAR.COM

Missió de les Nacions Unides a Timor Oriental
Dades
Nom curt	UNAMET
Tipus	Missió de Pau de les Nacions Unides
Història
Estat legal	Cumplida
Creació	11 de juny de 1999
Fundador	Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Governança corporativa
Cap	Rezaqul Haider
Representant Especial del Secretari General	Ian Martin
Dissolució	31 d'agost de 1999

La Missió de les Nacions Unides a Timor Oriental (UNAMET) va ser una missió de pau de les Nacions Unides establerta mitjançant la Resolució 1246 l'11 de juny de 1999 per a un període fins al 31 d'agost de 1999.^[1] Mitjançant la Resolució 1257 del 3 d'agost UNAMET fou estesa fins al 30 de setembre de 1999.^[2]^[3]

Mandat

Organitzar i dirigir una consulta popular a Timor Oriental sobre la base d'una votació directa, secreta i universal, per determinar si el poble de Timor Oriental acceptava el marc constitucional proposat que preveu un acord especial autonomia per a Timor Oriental dins de la república unitària d'Indonèsia o rebutja la proposta d'autonomia especial, que condueix a la separació de Timor Oriental d'Indonèsia, d'acord amb l'Acord General i permetre que el Secretari General hagi aprovat la seva responsabilitat segons el paràgraf 3 de l'Acord de Seguretat.^[4]

Personal

Representant personal del secretari general: ambaixador Jamsheed Marker (Pakistan)
Representant especial del secretari general i cap de missió: Sr. Ian Martin (Regne Unit)
Representant Personal Adjunt del Secretari General: Sr. Francesc Vendrell i Vendrell (Espanya)
Cap de Policia Civil: el Comissari Alan Mills (Austràlia)
Cap d'Oficial d'Enllaç Militar: General de Brigada Rezaqul Haider (Bangladesh)
Comissaris electorals: Patrick A. Bradley (Irlanda), Johann Kriegler (Sud-àfrica) i Bong-Scuk Sohn (Corea del Sud)
Director Electoral: Jeff Fischer (Estats Units)
Director administratiu: Johanes Wortel (Països Baixos)
Director Polític: Sra. Beng Yong Chew (Singapur)
Cap d'informació pública: David Wimhurst (Canadà)

Estava compost per un personal internacional de 210 persones (242 en ple desplegament), 50 militars d'enllaç, 422 voluntaris de l'ONU i una policia civil de 271 membres, així com 668 membres locals. Els principals estats contribuïdors foren: Argentina, Austràlia, Àustria, Bangladesh, Brasil, Canadà, Egipte, Ghana, Irlanda, Itàlia, Japó, Jordània, Malàisia, Moçambic, Nepal, Nova Zelanda, Pakistan, Filipines, Portugal, República de Corea, Rússia, Senegal, Espanya, Suècia, Tailàndia, Regne Unit, Uruguai, EUA, Zimbabwe

Referències

↑ United Nations Security Council Resolution 1246 S-RES-1246(1999) in 1999 (retrieved 6 setembre 2008)
↑ United Nations Security Council Resolution 1257 S-RES-1257(1999) in 1999 (retrieved 6 setembre 2008)
↑ Elisabete Cortes Palma. «Portugal em Timor-Leste: INTERFET e UNTAET». Anuário Janus. Observatório de Relações Exteriores da Universidade Autónoma de Lisboa.
↑ (anglès) David Stevens: Strength through diversity: The combined naval role in Operation Stabilise, Working paper No. 20, Sea Power Centre - Australia Arxivat 2012-09-10 a Wayback Machine.

Bibliografia

Martin, Ian; Alexander Mayer-Rieckh «The United Nations and East Timor: From Self-Determination to State-Building». International Peacekeeping, 12, 1, Spring 2005, pàg. 125–145. DOI: 10.1080/1353331042000286595.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Missió de les Nacions Unides a Timor Oriental

[UN_SRES12461999-1] United Nations Security Council Resolution 1246 S-RES-1246(1999) in 1999 (retrieved 6 setembre 2008)

[UN_SRES12571999-2] United Nations Security Council Resolution 1257 S-RES-1257(1999) in 1999 (retrieved 6 setembre 2008)

[3] Elisabete Cortes Palma. «Portugal em Timor-Leste: INTERFET e UNTAET». Anuário Janus. Observatório de Relações Exteriores da Universidade Autónoma de Lisboa.

[4] (anglès) David Stevens: Strength through diversity: The combined naval role in Operation Stabilise, Working paper No. 20, Sea Power Centre - Australia Arxivat 2012-09-10 a Wayback Machine.

[1]

[2]

[3]

[4]