Forquilla convencional (dv) i doble amortidor telescòpic (dr)
Frens
Tambor (dv i dr)
Pneumàtics
3,00 x 21 (dv) i 4,00 x 18 (dr)
L'OSSA Explorer fou un model de motocicleta de tipus trail fabricat per OSSA entre 1973 i 1978. Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren dues versions amb les següents característiques generals: motor de dos tempsmonocilíndric refrigerat per aire (inicialment de 250 cc i després de 350 cc), bastidor de doble bressol, frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i telescòpics darrere.
Derivada directament del cèlebre model de trial de la marca, la Mick Andrews Replica (MAR), l'Explorer seguia la tendència iniciada el 1971 per Bultaco amb l'Alpina, desenvolupant el mateix concepte de motocicleta a mig camí entre el trial i l'enduro[1] (actualment conegut com a "trial-excursió"). Era, doncs, una moto còmoda, lleugera i fàcil de conduir, òptima per a fer-hi excursions pel camp i la muntanya sense desmerèixer d'un ús per carretera o ciutat.[2]
Repercussió
L'Explorer és una de les motos de fora d'asfalt més recordades de la dècada de 1970,[1] època en què gaudí de gran acceptació gràcies a la demanda que hi havia aleshores d'aquesta mena de motocicletes: tant l'OSSA Explorer com la Bultaco Alpina o la Montesa Cota 247-T permetien aventurar-se per la muntanya amb plenes garanties, sol o amb passatger, i fer-ho sense els inconvenients de les motocicletes de trial estricte (més incòmodes, lentes i amb poca autonomia).[2]
L'èxit d'aquest model fou reprès més de trenta anys després que es deixés de fabricar, quan el febrer de 2012 l'empresa gironinaOssa Factory llançà la nova Explorer, una moderna motocicleta amb la mateixa filosofia de l'original però amb tots els avenços teconològics actuals.[1][2] A banda, la mateixa OSSA havia llançat el 1982 una mena d'Explorer actualitzada, la Tu-Yo, que partia de la TR 80 en comptes de la MAR.
Presentada al Saló de París de 1972,[2] l'Explorer 250 es comercialitzà l'estiu de 1973[5][6] i es mantingué en producció fins que el 1976 se substituí pel nou model de 350 cc.[7] Era una moto gairebé idèntica a la Mick Andrews Replica, de la qual se'n diferenciava pràcticament només per l'acabat estètic (anava pintada de color bronze), un dipòsit amb més capacitat i un selló més gran i còmode. També la roda anterior era més gran (concretament, de 3 x 21 en comptes dels clàssics 2,75 x 21) i el pinyó de la cadena tenia dos dents més, per a millorar lleugerament la velocitat.
Tal com passava amb la versió anterior, la 350 era una moto gairebé idèntica a la MAR 350 de 1975, en aquest cas canviant a més l'anterior color bronze pel vermell.
↑Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «1945: Cataluña». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC & Hipòtesi Edi-Balmes Edició SL, 1998, p. 80. ISBN 84-920880-5-6.
↑«OSSA». Fricandó motarra, 29-09-2008. [Consulta: 24 novembre 2014].
↑«OSSA Explorer 250». ossamotor.es, 2010. Arxivat de l'original el 7 de febrer 2015. [Consulta: 24 novembre 2014].
↑«OSSA Explorer 250» (JPG. Catàleg original de 1973 escanejat) (en castellà). lamaneta.net. [Consulta: 24 novembre 2014].[Enllaç no actiu]
↑Molinari, Giorgio; Alajmo, Gustavo; Galli, Roberto; Pasquino, Michele. «Ossa 250/350 Explorer». A: Moto Catalogo 1977'78 (en italià). Milà: Edizione A.I.D. S.p.A., 1977, p. 178. A.T. Milano 112 14-4-75.
↑«Marca: OSSA Tipo: 250 Explorer» (JPG. Revista Motociclismo - Catálogo español 1974 escanejada) (en castellà). lamaneta.net. Arxivat de l'original el 11 de febrer 2015. [Consulta: 19 gener 2015].
↑Molinari, Giorgio; Illeso, Franco; Galli, Roberto. «Ossa 250/350 Explorer». A: Moto Catalogo 1978'79 (en italià). Milà: Edizione A.I.D. S.p.A., 1978, p. 181. A.T. Milano 112 14-4-75.
