L'Ossita 50, coneguda simplement com a Ossita, fou un model de ciclomotor fabricat per OSSA entre 1968 i 1973. Duia un motor de dos tempsmonocilíndric de 47,63 cc refrigerat per aire fabricat per Ducati Mototrans[1][2] i substituïa l'anterior model de ciclomotor de la marca, l'OSSA Motopedal, que s'havia llançat al mercat el 1955.
L'Ossita 50, un ciclomotor extremadament senzill i petit, va arribar tard al mercat, ja que en aquells moments els fabricants de la competència (especialment Montesa, Bultaco i Derbi) havien evolucionat molt els seus respectius models i les prestacions de l'OSSA estaven per sota del que aquells oferien. Malgrat tot, de l'Ossita se'n van arribar a vendre un total de 6.000 unitats.[2][3][4]
Història
Una OSSA Motopedal dels anys 60, antecedent de l'Ossita 50
El primer ciclomotor d'OSSA fou la Motopedal, una versió local del Radexi que fabricava a AlemanyaExpress del qual Manuel Giró havia obtingut la llicència de producció per a l'estat espanyol. La primera versió era pràcticament idèntica al model original, mentre que les següents anaren evolucionant en diversos aspectes tot i mantenir la mecànica alemanya.[5] La darrera versió de la Motopedal, la 50D de 1963, es mantingué en producció fins al 1966.
A mitjan dècada del 1960, el mercat del ciclomotor a l'estat espanyol havia experimentat un boom considerable i la Motopedal havia quedat desfasada. Per tal de no perdre la seva quota de mercat, OSSA va decidir de desenvolupar un model nou de trinca.[2] A la Fira de Mostres de Barcelona de 1965 ja s'hi van poder veure tres nous velomotors amb motors Sachs de 2,4 a 5,2 CV i velocitats màximes de 62 a 95 km/h.[1] Els prototips s'anomenaren Saxonette (un velomotor modern i automàtic que duia el mateix bastidor de "pas a través" que la Motopedal 50D), 50cc Club i Sachs 50cc 5V, els dos darrers amb un bastidor tubular tradicional, amb barra central i dipòsit situat davant del selló.[6] Aquests prototips, però, no van arribar a la producció. Algunes fonts atribueixen el fet a que OSSA no va arribar a un acord amb Harry Walker, l'importador de Sachs a l'estat,[6] mentre que altres en culpen les habituals traves administratives de l'època[1][2]
La impossibilitat de comptar amb els motors Sachs va fer que OSSA es decantés pels de Ducati Mototrans, un fabricant que ja produïa diversos models de ciclomotor.[2] Tot i que el motor triat, de tres velocitats, no estava al nivell dels alemanys, sí que superava amb escreix les prestacions del de l'OSSA Motopedal, de dues velocitats.[4] Pel que fa al bastidor, l'Ossita va adoptar el que s'havia desenvolupat per al prototip "Club".[6] La moto va sortir al mercat el 1968 amb la denominació comercial d'"Ossita" que, de fet, era el nom amb que es coneixia popularment l'anterior Motopedal.[7]
Característiques
El motor Mototrans de l'Ossita era el mateix que feia servir Bultaco al seu ciclomotor Bultaco 49.[8] Es tractava d'un petit monocilíndric de dos temps de 47,63 cc,[9] amb carburador de 12 mm i relació de compressió de 8 a 1 que lliurava 2 CV a 5.800 rpm. La caixa de canvis era de tres velocitats. El consum era d'1,75 litres cada 100 km i el pes de només 48 kg. La velocitat màxima era la que marcava la llei per als ciclomotors: 40 km/h. Els frens eren de tambor, les suspensions constaven de forquilla telescòpica al davant i basculant muntat sobre suports de goma ("silentblocks") amb amortidors hidràulics al darrere, tant els uns com els altres, de la marca Telesco.[2]
Pel que fa a l'estètica, senzilla però agradable, combinava els colors vermell i argentat: la forquilla, tiges, parafangs i caixa d'eines eren de color vermell i la resta de la motocicleta, gris argentat.[4]
