Nöggerathita-(Ce) |
---|
|
Fórmula química | (Ce,Ca)₂Zr₂(Nb,Ti)(Ti,Nb)₂Fe2+O14 |
---|
Epònim | Johann Jacob Nöggerath |
---|
Localitat tipus | pedreres In den Dellen, Mendig, districte de Mayen-Koblenz, Renània-Palatinat, Alemanya |
---|
|
Categoria | òxids |
---|
|
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
---|
Estructura cristal·lina | a = 7,2985(3) Å; b = 14,1454(4) Å; c = 10,1607(4) Å |
---|
Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
---|
Grup espacial | cmca |
---|
Color | vermell marronós fosc a negre marronós fosc |
---|
Exfoliació | no observada |
---|
Fractura | irregular, desigual |
---|
Tenacitat | fràgil |
---|
Duresa (Mohs) | 5,5 |
---|
Lluïssor | adamantina |
---|
Color de la ratlla | vermella |
---|
Densitat | 5,332 g/cm3 (calculada) |
---|
|
Estatus IMA | aprovat |
---|
Codi IMA | IMA2017-107 |
---|
Símbol | Nög-Ce |
---|
Referències | [1] |
---|
La nöggerathita-(Ce) és un mineral de la classe dels òxids. El nom arrel es dona en memòria de Johann Jacob Nöggerath (Bonn, 10 d'octubre de 1788 - Bonn, 13 de setembre de 1877), un destacat mineralogista i geòleg alemany. Des de 1818 J. J. Nöggerath va ser professor de mineralogia i geologia a la Universitat de Bonn, i entre les seves publicacions hi ha una descripció geològica de la regió paleovolcànica del llac Laach.
Característiques
La nöggerathita-(Ce) és un òxid de fórmula química (Ce,Ca)₂Zr₂(Nb,Ti)(Ti,Nb)₂Fe2+O14. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2018, sent publicada per primera vegada el mateix any. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 5123/1.
Va ser descoberta a les pedreres In den Dellen, situades a Mendig, dins el districte de Mayen-Koblenz (Renània-Palatinat, Alemanya). També ha estat descrita a Kixtim (óblast de Txeliàbinsk, Rússia) i a l'àrea del llac Baikal (óblast d'Irkutsk, Rússia). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències