En l'escriptura japonesa ,[ 1] els caràcters な (hiragana ) i ナ (katakana )[ 2] són dues mores o kanes que ocupen la 21a posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre と i に ; i el 21è en el poema iroha , entre ね i ら .[ 3] En fonologia, una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba .[ 4]
En la taula de l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba a la cinquena columna (な行, columna «na ») i la primera fila (あ段, fila «a »).
La taula gojūon
Tant な com ナ provenen del kanji 奈. Existeix una versió hentaigana de な, , que prové del kanji 奈.
Romanització
Segons els sistemes de romanització Hepburn modificat,[ 5] Kunrei-shiki i Nihon-shiki , な, ナ es romanitzen com a «na ».
Escriptura
El caràcter な s'escriu amb quatre glifs :
Traç horitzontal curt en la part superior esquerra del caràcter.
Traç quasi vertical que talla el primer.
En la part dreta del caràcter, un petit ganxo.
A sota del tercer traç, un traç vertical que es corba a l'esquerra, formant un bucle.
El caràcter ナ s'escriu amb dos glifs:
Traç horitzontal.
Traç vertical que al final es corba cap a l'esquerra.
Altres escriptures
Referències
Bibliografia
あ (a)
い (i)
う (u)
え (e)
お (o)
か (ka)
き (ki)
く (ku)
け (ke)
こ (ko)
さ (sa)
し (shi)
す (su)
せ (se)
そ (so)
た (ta)
ち (chi)
つ (tsu)
て (te)
と (to)
ん (n)
な (na)
に (ni)
ぬ (nu)
ね (ne)
の (no)
は (ha)
ひ (hi)
ふ (fu)
へ (he)
ほ (ho)
ま (ma)
み (mi)
む (mu)
め (me)
も (mo)
や (ya)
ゆ (yu)
よ (yo)
ら (ra)
り (ri)
る (ru)
れ (re)
ろ (ro)
わ (wa)
ゐ (wi)
ゑ (we)
を (wo / o)
ヶ
ー
ア (a)
イ (i)
ウ (u)
エ (e)
オ (o)
カ (ka)
キ (ki)
ク (ku)
ケ (ke)
コ (ko)
サ (sa)
シ (shi)
ス (su)
セ (se)
ソ (so)
タ (ta)
チ (chi)
ツ (tsu)
テ (te)
ト (to)
ン (n)
ナ (na)
ニ (ni)
ヌ (nu)
ネ (ne)
ノ (no)
ハ (ha)
ヒ (hi)
フ (fu)
ヘ (he)
ホ (ho)
マ (ma)
ミ (mi)
ム (mu)
メ (me)
モ (mo)
ヤ (ya)
ユ (yu)
ヨ (yo)
ラ (ra)
リ (ri)
ル (ru)
レ (re)
ロ (ro)
ワ (wa)
ヰ (wi)
ヱ (we)
ヲ (wo / o)
ー