Pintura representant un “boum” de les Maldives. L'aparell vèlic és semblant al d'un místic.Esquema d'un veler amb tres veles llatines. En un místic les veles serien místiques i, a més, desplegaria un floc a proa, des del cap del trinquet fins a la punta del bauprès.Model d'un sambuk amb dues veles místiques
Entre els vaixells de vela tradicionals, un místic era una embarcació de vela que portava dos o tres arbres i bauprès.[1][2][3] Cada arbre portava una vela mística i podia hissar un floc (o pollacra) a proa. Els místics tenien coberta i un perfil baix i esvelt. El seu desplaçament era moderat.[4]
Característiques
El buc d'un místic era afinat però amb més mànega, proporcionalment, que una galera. La proa era molt llançada, amb la roda molt inclinada. A nivell de la coberta hi solia haver una plataforma rectangular que quedava en voladís per la popa, formant una mena d'engraellat.
Els arbres es paraven gairebé verticals o lleugerament inclinats cap a popa. Les veles eren místiques suportades en antenes molt verticals i amb els cars molt curts.
Algunes descripcions (la de l'Enciclopèdia Espasa, per exemple) parlen d'una vela de mitjana al terç.[5][6]
Usos
Els místics foren embarcacions mercants i de guerra molt usades pels catalans i per marins de la Mediterrània oriental. Els místics armats (entre 4 i 10 canons de petit calibre) eren populars entre corsaris i contrabandistes i també com a guardacostes.
Fets militars
1798. El místic corsari francès Alobroge va capturar la goleta Marty.[7]
El 26 d'octubre de 1806, el místic corsari Gibraltar (anomenat Generalísimo) va capturar un vaixell anglès: el bergantí HMS Hanna. Altres fonts esmenten que es tractava d'una balandra.[8][9][10]
1810. El místic corsari "La Liguria" captura un vaixell de tres pals.[11]
Anècdotes
El darrer viatge de lord Byron fou en un místic. Havent de desplaçar-se des de Cefalònia fins a Mesolongi, va llogar un místic i una bombarda. Les vicissituds de la singladura, fugint dels vaixells turcs, van mostrar les qualitats veleres del seu vaixell i la incertesa de la meteorologia mediterrània a l'hivern.[12] Un cop acabat l'atzarós viatge i havent arribat a la seva destinació fou rebut com un heroi però va morir als pocs dies.
El gran científic Francesc Aragó fou capturat per un místic corsari de Palamós.[13]
