Miguel Hernández Gilabert

«Miguel Hernández» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Miguel Hernández (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula personaMiguel Hernández Gilabert

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Miguel Hernández Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 octubre 1910 Modifica el valor a Wikidata
Oriola (Baix Segura) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 març 1942 Modifica el valor a Wikidata (31 anys)
Alacant Modifica el valor a Wikidata
Causa de morttuberculosi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri d'Alacant Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, dramaturg, escriptor Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia i teatre Modifica el valor a Wikidata
MovimentGeneració del 27 Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatSegona República Espanyola Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeJosefina Manresa (1937–) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmiguelhernandezvirtual.es Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: ef0ceb4d-0397-45b9-8768-f825f4bfc4cc Songkick: 258095 Discogs: 1467727 Find a Grave: 6983752 Modifica el valor a Wikidata

Miguel Hernández Gilabert (castellà: Miguel Hernández) (Oriola, 30 d'octubre de 1910 - Alacant, 28 de març de 1942) fou un poeta i dramaturg valencià, un dels més representatius de la poesia en castellà del primer terç del segle xx.[1]

Biografia

Infància i joventut

Miguel Hernández va néixer el 30 d'octubre de 1910 a Oriola. Fou el tercer fill dels set que van tenir Miguel Hernández Sánchez i Concepción Gilabert, i el segon noi. La seva família es dedicava a la cria de cabres, cosa que va provocar que es traslladessin de la casa on va néixer Miguel (calle San Juan, núm. 82) a una de més gran i més adequada per al negoci familiar (calle de Arriba, núm. 37), ubicada als afores. El seu pare aspirava a ascendir socialment, i va aconseguir ser nomenat alcalde de barri, mentre que la seva mare era malaltissa (tenia bronquitis crònica) i sovint havia de fer llit.

Miguel va ser pastor de cabres des de molt petit. Va ser escolaritzat des de 1915 a 1916 en el centre d'ensenyament Nuestra Señora de Montserrat i de 1918 a 1923 va rebre l'educació primària a les escoles de l'Amor de Dios. El 1923 va començar a estudiar el batxillerat al col·legi Santo Domingo d'Oriola, regentat pels jesuïtes, que el permeten optar a una beca perquè segueixi amb els estudis, però el seu pare la va rebutjar. El 1925 va abandonar els estudis per ordre paterna per a dedicar-se exclusivament a fer de pastor. Mentre cuidava el ramat, Hernández llegia amb avidesa i escrivia els seus primers poemes.

En aquells moments, el canonge Luis Almarcha Hernández va fer amistat amb Hernández i va posar-li a disposició llibres de San Juan de la Cruz, Gabriel Miró, Paul Verlaine i Virgili, entre d'altres. Les seves visites a la Biblioteca Pública eren cada vegada més freqüents i va començar a formar un grup literari improvisat juntament amb altres joves oriolans a la fleca del seu amic Carlos Fenoll. Els participants més destacats d'aquelles reunions, a més d'Hernández i el mateix Carlos Fenoll, foren el seu germà Efrén Fenoll, Manuel Molina i José Marín Gutiérrez, futur advocat i assagista que posteriorment adoptaria el pseudònim de Ramón Sijé i a qui Hernández va dedicar la cèlebre Elegía a Ramón Sijé. Des d'aquest moment, Ramón Sijé es va convertir no només en el seu amic, sinó també en el seu company d'inquietuds literàries.

A partir d'aquell moment, els llibres seran la seva principal font d'educació, convertint-se en una persona totalment autodidacta. Els grans autors del Segle d'Or de la cultura espanyola —Miguel de Cervantes, Lope de Vega, Pedro Calderón de la Barca, Garcilaso de la Vega i, sobretot, Luis de Góngora— es convertiran en els seus mestres.

L'any 1930, comença a publicar poemes al setmanari El Pueblo d'Oriola i al diari El Día. L'any següent apareix de forma més regular a publicacions locals com Actualidad o Destellos. El 25 de març de 1931, amb només vint anys, va obtenir el primer i únic premi literari de la seva vida, concedit per la Societat Artística de l'Orfeó Il·licità, amb un poema de 138 versos anomenat «Canto a Valencia», sota el lema «Luz…, pájaros…, sol…». El tema principal del poema era el paisatge i la gent del litoral valencià, en el qual destacava la mar Mediterrània, el Segura i les ciutats de València, Alacant, Múrcia i en major mesura, Elx. Quan Hernández va rebre la notificació de la consecució del premi, es va afanyar a viatjar a la ciutat il·licitana creient que rebria un premi econòmic, però va resultar ser una escrivania de plata.

Primer viatge a Madrid

Gràcies a la reputació que va obtenir arran les publicacions a diferents revistes i diaris, el 31 de desembre de 1931 va viatjar a Madrid per a consolidar-se en l'escena i amb el propòsit de guanyar-se la vida iniciant una carrera literària, acompanyat d'alguns poemes i recomanacions.

Introduït per Francisco Martínez Corbalán, les revistes literàries La Gaceta Literaria i Estampa l'ajudaren a buscar feina, però l'intent no va fructificar i es va veure obligat a tornar a Oriola el 15 de maig de 1932. No obstant, l'esmentat viatge va tenir gran importància, ja que va permetre-li conèixer de primera mà l'obra de la generació del 27, així com la teoria necessària per a la composició de la seua obra Perito en lunas; a Madrid publica l'auto sacramental Quien te ha visto y quien te ve, y sombra de lo que eras, a la revista Cruz y Raya, que dirigeix José Bergamín.

Segon viatge a Madrid

Monument a la fraternitat, on destaca la inscripció d'una secció d'El silbo de la sequía, un poema que compon la col·lecció dels silbos de Miguel Hernández.

Després d'aquest inici va a Madrid per segona vegada per obtenir feina, aquesta vegada de forma més fructífera, ja que aconsegueix, primer, ser nomenat col·laborador a les Misiones Pedagógicas i, més tard, l'escullen com a secretari i redactor de l'enciclopèdia Los toros. Col·labora, a més, assíduament a Revista de Occidente. La seva amistat amb Maruja Mallo li inspira part dels sonets de El rayo que no cesa. Es presenta a Vicente Aleixandre i fa amistat amb ell i amb Pablo Neruda; aquest és l'origen de la seva breu etapa dins el surrealisme. La seva poesia esdevé llavors més social i manifesta un compromís amb els més pobres i desfavorits. Al desembre de 1935 mor el seu amic Ramón Sijé, i Hernández li dedica la famosa elegia, que provoca l'entusiasme de Juan Ramón Jiménez expressat en una crònica del diari El Sol.

Guerra civil

Miguel Hernández era comunista des dels 26 anys. Quan esclata la Guerra Civil Espanyola s'allista al bàndol republicà. L'estiu de 1936 passa a formar part del Partit Comunista d'Espanya.[2] Figura al 5è Regiment i passa a altres unitats als fronts de la batalla de Terol, Andalusia i Extremadura. En plena guerra, aconsegueix fer una breu visita a Oriola per casar-se el 9 de març de 1937 amb Josefina Manresa. Als pocs dies ha de marxar al front de Jaén. L'estiu de 1937 va assistir al Segon Congrés Internacional d'Escriptors per a Defensa de la Cultura celebrat a Madrid i València, i després va viatjar a l'URSS en representació del Govern de la República, d'on va tornar l'octubre i va escriure el drama Pastor de la muerte i nombrosos poemes més recollits posteriorment a la seva obra El hombre acecha. El desembre de 1937 neix el seu primer fill, Manuel Ramón, que mor als pocs mesos i a qui està dedicat el poema Hijo de la luz y de la sombra i altres recollits al Cancionero y romancero de ausencias. El gener de 1939 neix el segon fill, Manuel Miguel, a qui va dedicar des de la presó el poema «Nanas de la cebolla».[3][4][5] Escriu un nou llibre: Viento del pueblo.

Presó i mort

Un cop acabada la guerra, a l'abril de 1939, ja s'havia acabat d'imprimir a València El hombre acecha. Encara sense enquadernar, una comissió depuradora franquista,[6] presidida pel filòleg Joaquím de Entrambasaguas, va ordenar de destruir completament l'edició. No obstant això, se'n van salvar dos exemplars que van permetre reeditar el llibre l'any 1981.

El seu amic José María de Cossío s'ofereix per acollir-lo a Tudanca. No obstant això, decideix anar a Oriola malgrat el perill que això suposa, i d'alla va fins a Sevilla i intenta travessar la frontera de Portugal per Huelva, però la policia del règim de Salazar el va entregar a la Guàrdia Civil.[7][8]

És empresonat a Sevilla, i durant aquest temps, la seva dona Josefina Manresa li va enviar una carta on mencionava que només tenia pa i cebes per a menjar. Com a resposta, el poeta va compondre les «Nanas de la cebolla».[3][4] De Sevilla el traslladen a la presó penal de Torrijos a Madrid. Gràcies a les gestions de Pablo Neruda davant d'un cardenal, el setembre de 1939, el posen en llibertat inesperadament sense ser processat. Torna a Oriola i és delatat i detingut, i quan es va trobar a la presó de la plaça de Conde de Toreno a Madrid, és jutjat i condemnat a mort al març de 1940. Cossío[9] i altres amics intel·lectuals, entre ells Luis Almarcha Hernández,[10] amic de la joventut i vicari general de la Diòcesi d'Oriola (posteriorment bisbe de Lleó l'any 1944), advoquen per ell i se li commuta la pena per la de trenta anys. Va ser traslladat a la presó de Palència al setembre de 1940 i al novembre al penal d'Ocaña (Toledo). El 1941 va ser traslladat al Reformatori d'Adults d'Alacant, on coneix Antonio Buero Vallejo, qui li fa un retrat a carbonet. Allà va emmalaltir; de la bronquitis passa al tifus, que es va complicar amb una tuberculosi. Se li ofereix penicil·lina a canvi que abjuri del seu ateisme, però ell s'hi nega. La intervenció del pintor Miquel Abad Miró, amic i il·lustrador de poemes del poeta, fou decisiva[11] per a rebre atenció mèdica especialitzada del metge Antonio Barbero Carnicero, qui va poder millorar-li la situació[12] temporalment, a més de recomanar el seu trasllat a l'Hospital Porta Coeli a Serra (el Camp de Túria), però desgraciadament el permís va arribar tard. Mor a la infermeria de la presó alacantina a les 5.32 h de la matinada del 28 de març de 1942 amb 31 anys d'edat. Es diu que no li van poder tancar els ulls, fet pel qual el seu amic Vicente Aleixandre va compondre un poema.[13] Abad Miró va formar part del reduït seguici fúnebre que, amb la vídua, va acompanyar les restes mortals del poeta fins al cementeri i es va fer càrrec dels costos de l'enterrament[14] al nínxol número 1009 del Cementiri de la Mare de Déu del Remei d'Alacant dos dies després de la seua mort.

El febrer del 2011 el Tribunal Suprem d'Espanya va denegar la revisió de la sentència de Miguel Hernández amb l'argument que no tenia vigència jurídica.[15] Amb motiu del 75 aniversari de la seua mort, a Oriola hi ha rutes turístiques al voltant de la seua vida.[16]

Obres principals

Poesia

  • Perito en lunas. Murcia: La Verdad, 1933 (Pròleg de Ramón Sijé)
  • El rayo que no cesa. Madrid: Héroe, 1936
  • Viento del pueblo. Poesía en la guerra Val`wncia: Socorro Rojo Internacional, 1937 (Pròleg de Tomás Navarro Tomás)
  • El rayo que no cesa. Buenos Aires: Espasa-Calpe, 1949 (Pròleg de José María Cossío, inclou poemes inèdits)
  • Seis poemas inéditos y nueve más. Alacant: Col. Ifach, 1951
  • Obra escogida. Madrid: Aguilar, 1952 (Inclou poemes inèdits)
  • Cancionero y romancero de ausencias (1938-1941). Buenos Aires: Lautaro, 1958 (pròleg d'Elvio Romero)
  • Antología. Buenos Aires: Losada, 1960 (Selecció i pròleg de M.ª de Gracia Ifach; inclou poemes inèdits)
  • Obras completas. Buenos Aires: Losada, 1960 (Ordenada per E. Romero. Pròleg de M.ª de Gracia Ifach)
  • El hombre acecha. Santander: Diputación, 1961 (Facsímil de la primera edició de 1939 perduda a impremta)
  • Obra poética completa. Madrid: Zero, 1979 (Introducció, estudi i notes de Leopoldo de Luis y Jorge Urrutia)
  • Veinticuatro sonetos inéditos. Alacant: Instituto de Estudios Juan Gil-Albert, 1986 (edició de José Carlos Rovira)

L'any 2017, l'editorial Llibres de l'Encobert publica per primera vegada un llibre amb els seus poemes traduïts al valencià sota el títol Veles e vents.[17] Una traducció que comportà una gran dificultat ateses les diferències entre la mètrica catalana i la castellana.[18]

Teatre

  • Quien te ha visto y quien te ve y sombra de lo que eras. Madrid, 1929
  • El labrador de más aire. València: Nuestro Pueblo, 1937
  • Teatro en la guerra. Alacant: Socorro Rojo Internacional, 1938

Referències

  1. «Miguel Hernández Gilabert | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 juny 2020].
  2. Partit Comunista d'Espanya. «Resolución del Comité Ejecutivo del PCE sobre el centenario del nacimiento de Miguel Hernández 1910/2010», 15-02-2010. Arxivat de l'original el 2014-03-28. [Consulta: 28 març 2014].
  3. 3,0 3,1 Calleja, Severino «Grandes poetas con un niño al fondo». Euskal herriko olerkiaren aldizkaria: Poetas por su pueblo. Zurgai, 12, diciembre de 2011, pàg. 8-11. Arxivat de l'original el 2016-03-04 [Consulta: 11 gener 2016].
  4. 4,0 4,1 «El origen de las Nanas de la Cebolla», 09-04-2008. Arxivat de l'original el 2012-06-16. [Consulta: 4 gener 2012].
  5. «Miguel Hernández: Cuentos para su hijo escritos en papel higiénico desde la cárcel». ABC, 06-08-2014.
  6. «Otro escritor condenó como juez a Miguel Hernández». El País, 11-05-2014.
  7. «El sumario contra el poeta en su centenario». El Confidencial, 27-02-2010. Arxivat 2013-07-16 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-07-16. [Consulta: 11 gener 2016].
  8. «Declaraciones de Miguel Hernández ante el juez militar (octubre de 1939)». El Confidencial. Arxivat 2012-01-19 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-01-19. [Consulta: 11 gener 2016].
  9. Martín, Eutimio. El oficio de poeta. Miguel Hernández. Madrid: Aguilar, 2011, p. 518. ISBN 978-84-03-10080-0.  Arxivat 2022-04-07 a Wayback Machine.
  10. Nepomuceno, Miguel Ángel. «Luis Almarcha y Miguel Hernández: La amistad peligrosa». Arxivat de l'original el 2012-02-16. [Consulta: 13 desembre 2012].
  11. “Miguel Hernández. Pasiones, cárcel y muerte de un poeta” per Dr J.L. Ferris codirector de la Càtedra Miguel Hernández - Universitat d'Alacant. Quarta edició especial pel 75 aniversari de la seua mort 2017 Fundació José Manuel Lara Hernández ISBN 978-84-15673-27-9
  12. “Homenaje a Miguel Hernández. Poeta (1942-92)” Vvaa editat per Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert Generalitat Valenciana Ministeri de Cultura d'Espanya (1992) ISBN 84-7784-933-1
  13. López Casanova, Arcadio. «La lengua en corazón tengo bañada: Aproximaciones a la vida y obra de Miguel Hernández» p. 239, 2010. [Consulta: 29 març 2014].
  14. “Los últimos días con Miguel” per Mario Candela Diario Información 12/3/1992
  15. Marimon, Sílvia «Puig Antich: 40 anys reivindicant justícia». Ara, 01-03-2014 [Consulta: 1r març 2014].
  16. «Orihuela recupera las rutas por los pasos de Miguel Hernández». ValenciaPlaza, 21-03-2017. [Consulta: 27 març 2017].
  17. «Els versos de Miguel Hernández, per primera vegada, en valencià». Diari la Veu.
  18. Martín, Daniel. «Blasco Ibáñez i Miguel Hernández, dos autors massa poc patriòtics», 05-11-2017. [Consulta: 5 febrer 2021].

Vegeu també

Enllaços externs

Read other articles:

Voice of a Tortured SkullAlbum studio karya MayhemDirilis1986GenreBlack metalDurasi15:02Kronologi Mayhem Voice of a Tortured Skull(1986) Pure Fucking Armageddon(1986)Pure Fucking Armageddon1986 Voice of a Tortured Skull adalah album demo kelompok black metal Norwegia Mayhem. Daftar lagu Voice of a Tortured Skull – 2:22 Carnage – 4:14 Ghoul – 3:31 Black Metal – 2:06 (Venom Cover) Pure Fucking Armageddon – 2:49 Anggota Euronymous (Øystein Aarseth) - Guitar, Vocals Necrobutcher (J...

 

 

Israel TalJulukanTalik, Mr. ArmourLahir(1924-09-13)13 September 1924Meninggal8 September 2010(2010-09-08) (umur 85)PengabdianIsraelDinas/cabangIsrael Defense ForcesLama dinas1948–1974, 1979–1989PangkatAluf (Major General)KomandanBahad 1-IDF Officers School (1954-1956), 7th Armor Brigade (1959-1960), Commander of the Armor Forces (Gaysot Hashiryon), 84th Armored Division, Deputy Chief of the General StaffPerang/pertempuranWar of Independence, Sinai War, Six-Day War, Yom Kippur Wa...

 

 

Kementerian Buruh, Urusan Sosial dan Layanan Sosial Israelמשרד העבודה, הרווחה והשירותים החברתייםInformasi lembagaDibentuk1948Wilayah hukumPemerintahan IsraelMenteriTBDSitus webwww.molsa.gov.il Kementerian Buruh, Urusan Sosial dan Layanan Sosial (Ibrani: משרד העבודה, הרווחה והשירותים החברתייםcode: he is deprecated , Misrad HaAvoda, HaRevaha VeHaSherutim HaHevrati'im) adalah cabang pemerintahan yang bertugas mengurusi pekerjaan d...

Group of stereoisomers AminoglutethimideClinical dataTrade namesElipten, Cytadren, Orimeten, numerous othersOther namesAG; AGI; Ba 16038; Ciba 16038; ND-1966; 2-(p-Aminophenyl)-2-ethylglutarimideAHFS/Drugs.comConsumer Drug InformationMedlinePlusa604039Pregnancycategory AU: D Routes ofadministrationBy mouthDrug classAromatase inhibitor; Antiestrogen; Steroidogenesis inhibitor; AntiglucocorticoidATC codeL02BG01 (WHO) Pharmacokinetic dataBioavailabilityRapid, complete[1]Me...

 

 

Badan Keamanan RakyatBekas kantor Badan Keamanan Rakyat di PadangDidirikan22 Agustus 1945Dibubarkan5 Oktober 1945(diubah menjadi Tentara Keamanan Rakyat)Markas besarJakartaKepemimpinanKetuaMoeffreni Moe'min Badan Keamanan Rakyat (atau biasa disingkat BKR) adalah suatu badan yang dibentuk untuk melakukan tugas pemeliharaan keamanan bersama-sama dengan rakyat dan jawatan-jawatan negara.[1] BKR dibentuk oleh Panitia Persiapan Kemerdekaan Indonesia atau PPKI dalam sidangnya pada tanggal 2...

 

 

Museum in Berlin, Germany For the museum in Cologne, see Käthe Kollwitz Museum (Cologne). For the museum in Moritzburg, see Käthe Kollwitz House (Moritzburg). The Käthe Kollwitz Museum, Berlin. Käthe Kollwitz Museumclass=notpageimage| Käthe Kollwitz Museum, Berlin The Käthe Kollwitz Museum is a museum in Berlin that owns one of the largest collections of works by the German artist Käthe Kollwitz (1867–1945), who lived and worked in Berlin's Prenzlauer Berg for over 50 years.[1 ...

2C-T-8 Names Preferred IUPAC name 2-{4-[(Cyclopropylmethyl)sulfanyl]-2,5-dimethoxyphenyl}ethan-1-amine Identifiers CAS Number 207740-27-0 N 3D model (JSmol) Interactive image ChEMBL ChEMBL127995 Y ChemSpider 21106234 Y PubChem CID 44350055 UNII 50U317Z43G CompTox Dashboard (EPA) DTXSID70658375 InChI InChI=1S/C14H21NO2S/c1-16-12-8-14(18-9-10-3-4-10)13(17-2)7-11(12)5-6-15/h7-8,10H,3-6,9,15H2,1-2H3 YKey: AHMSSHCYIDBVQB-UHFFFAOYSA-N YInChI=1/C14H21NO2S/c1-16-12-8-14...

 

 

У этого термина существуют и другие значения, см. Белый город (значения). Объект всемирного наследия ЮНЕСКОБелый город Тель-Авив[* 1]White City of Tel Aviv[* 2] Страна Израиль Тип Культурный Критерии ii, iv Ссылка 1096 Регион[* 3] Европа и Северная Америка Включение 2003 год (27 сес�...

 

 

Brazilian Paralympic athlete Tito SenaSena in 2012Personal informationBorn6 February 1967 (1967-02-06) (age 57)Brasília, BrazilSportSportPara athleticsDisability classT46EventMarathon Medal record Representing  Brazil Paralympic Games 2012 London Marathon – T46 2008 Beijing Marathon – T46 World Championships 2006 Assen Marathon – T46 2011 Christchurch Marathon – T46 Parapan American Games 2007 Rio de Janeiro 5000 m – T46 Tito Sena (born 6 February 1967) is a Par...

Alexis Kossyguine Алексе́й Косы́гин Fonctions Président du Conseil des ministres de l'URSS 15 octobre 1964 – 23 octobre 1980(16 ans et 8 jours) Prédécesseur Nikita Khrouchtchev Successeur Nikolaï Tikhonov Président du Conseil des ministres de la Russie 22 juin 1943 – 23 juin 1946(3 ans et 1 jour) Prédécesseur Ivan Khokhlov Successeur Mikhaïl Rodionov Biographie Nom de naissance Alexis Nikolaïevitch Kossyguine (Алексе́й Никола́е...

 

 

19th century French historical painting Pierre-Henri Révoil, René d'Anjou and Palamède de Forbin, c. 1827, a typically inconsequential anecdotal scene, in this case commissioned by a descendant of Forbin, whose features conveniently were recorded on a relief. Taking its name from medieval troubadours, the Troubadour Style (French: Style troubadour) is a rather derisive term,[1] in English usually applied to French historical painting of the early 19th century with idealised depicti...

 

 

Second Iemma ministry90th Cabinet of New South WalesPremier Morris IemmaDate formed2 April 2007 (2007-04-02)Date dissolved5 September 2008 (2008-09-05)People and organisationsMonarchQueen Elizabeth IIGovernorMarie BashirDeputy PremierJohn WatkinsNo. of ministers20Member partyLaborStatus in legislatureLabor Majority GovernmentOpposition partyLiberal–National CoalitionOpposition leaderBarry O'FarrellHistoryElection(s)2007 New South Wales state electionPredecesso...

Artikel ini bukan mengenai Dyah Pitaloka Citraresmi atau Rieke Diah Pitaloka. Diah PitalokaS.Sos., M.Si. Anggota Dewan Perwakilan RakyatRepublik IndonesiaPetahanaMulai menjabat 1 Oktober 2014Daerah pemilihanJawa Barat III Informasi pribadiLahir30 November 1977 (umur 46)Cilacap, Jawa Tengah, IndonesiaKebangsaanIndonesiaPartai politikPartai Demokrasi Indonesia PerjuanganSuami/istriCipto PranotoAlma materUniversitas PadjadjaranUniversitas Katolik ParahyanganPekerjaanPolitikusSunting kot...

 

 

Aleksandr Bol'šunov Aleksandr Bol'šunov a Seefeld in Tirol nel 2019 Nazionalità  Russia Altezza 185 cm Peso 83 kg Sci di fondo Palmarès  Russia Competizione Ori Argenti Bronzi Mondiali 1 6 1 Mondiali juniores 0 1 0 Trofeo Vittorie Coppa del Mondo 2 trofei Coppa del Mondo - Distanza 3 trofei  Atleti Olimpici dalla Russia Competizione Ori Argenti Bronzi Olimpiadi 0 3 1  ROC Competizione Ori Argenti Bronzi Olimpiadi 3 1 1 Per maggiori dettagli vedi qui Statistiche aggior...

 

 

Soletocomune Soleto – Veduta LocalizzazioneStato Italia Regione Puglia Provincia Lecce AmministrazioneSindacoGraziano Vantaggiato (lista civica) dal 26-5-2014 (2º mandato dal 27-5-2019) TerritorioCoordinate40°11′15.8″N 18°12′26.5″E / 40.187722°N 18.207361°E40.187722; 18.207361 (Soleto)Coordinate: 40°11′15.8″N 18°12′26.5″E / 40.187722°N 18.207361°E40.187722; 18.207361 (Soleto) Altitudine90 m&...

豪栄道 豪太郎 場所入りする豪栄道基礎情報四股名 澤井 豪太郎→豪栄道 豪太郎本名 澤井 豪太郎愛称 ゴウタロウ、豪ちゃん、GAD[1][2]生年月日 (1986-04-06) 1986年4月6日(38歳)出身 大阪府寝屋川市身長 183cm体重 160kgBMI 47.26所属部屋 境川部屋得意技 右四つ・出し投げ・切り返し・外掛け・首投げ・右下手投げ成績現在の番付 引退最高位 東大関生涯戦歴 696勝493敗...

 

 

Parliamentary constituency in the United Kingdom, 1950 onwards For the Northern Ireland Assembly constituency, see Fermanagh and South Tyrone (Assembly constituency). Fermanagh and South Tyronecounty constituencyfor the House of CommonsBoundary of Fermanagh and South Tyrone in Northern IrelandDistricts of Northern IrelandFermanagh, Dungannon and South TyroneElectorate69,413 (March 2011)Current constituencyCreated1950Member of ParliamentMichelle Gildernew (Sinn Féin)Seats1Created fromFermanag...

 

 

American conservative redirects here. For the magazine, see The American Conservative. This article is part of a series onConservatismin the United States Schools Compassionate Fiscal Fusion Libertarian Moderate Movement Neo Paleo Progressive Social Traditionalist Principles American exceptionalism Anti-communism Christian nationalism Classical liberalism Constitutionalism Familialism Family values Federalism States' rights Judeo-Christian values Individualism Law and order Limited governmen...

Supreme Court of the United StatesTaney CourtMarshall Court ← → Chase CourtMarch 28, 1836 – October 12, 1864(28 years, 198 days)Seat Old Supreme Court Chamber(1836–1860) Old Senate Chamber(1860–1864) Washington, D.C. No. of positions 7 (1836–1837) 9 (1837–1863) 10 (1863–1864) Taney Court decisions This is a partial chronological list of cases decided by the United States Supreme Court decided during the Taney Court, the tenure of Chief Justice Roger B. Tan...

 

 

Music genre blending jazz with traditional Ethiopian music Not to be confused with Ethno-jazz. Ethio-jazzOther namesEthiopian jazzStylistic originsTraditional Ethiopian musicjazzafrofunksoul musicArmenian jazzLatin musicCultural origins1950s, Addis Ababa and northern EthiopiaTypical instrumentsSaxophonevibraphonedrumsbass instrument Ethiopian jazz, also referred to as Ethio-jazz, is a blend of traditional Ethiopian music with jazz, combining the pentatonic scale-based melodies of Amharic musi...