En l'Edat Mitjana un mestre d'esgrima era un professional que ensenyava l'ús de l'espasa i d'altres armes semblants: daga, punyal, bastó, ...
En èpoques més recents els mestres d'esgrima es classifiquen entre els mestres d'arts marcials o els entrenadors esportius.
Antecedents
Els entrenadors dels gladiadors romans, els lanistes, foren els antecessors dels mestres d'esgrima medievals.
En el setge de Xèrica, la crònica de Pere el Cerimoniós parla de Pere d'Antist com a mestre d'escriure del rei. Sens dubte es tracta d'una mala transcripció.[5]
«
...e Pere Dantist porter nostre, qui era mestre nostre descriura (mestre nostre d'esgrima).
»
— Crònica de Pere el Cerimoniós.
1398. Presència d'un mestre d'esgrima de Joan I, el jueu anomenat Bells Hom.[3]
1418. Francesc Portell de Barcelona, entra d'aprenent a Mallorca,, de Benedetto da Firenze, anomenat "mestre d'esgrima d'espasa de dues mans".[3]
1509. Joan Nacre, blanquer, Pere Roig, courer, Antoni Salvador, Texidor de llana, Joan Batlle, pellicer, Joan Serra, ferrer, tots ells mestres d'esgrima..
1466. Jacobi Pons. "...discipulus olim venerabilium magistorum Jacobi Pons ville Perpiniani..."[6]
1478. "Ordenanzas" dels Reis Catòlics sobre els mestres d'armes.[7]
1510. Ordinacions del gremi de mestres d'esgrima de Barcelona, aprovades pel rei Ferran el catòlic.[8][9]
1528. Inventari de Miquel Frau: «dues spases de una ma de mostrar de sgrime y dos broquers», «una spasa de tall« & «una ballesta ab ses gaffes»[3]
1599. Aprovades algunes modificacions de les ordinacions dels mestres d'esgrima de Barcelona.[10]
1850. “29 Marzo. Real orden, aprobando el establecimiento en Barcelona de una academia de esgrima, escuela de gimnasia y tiro de pistola para instrucción de individuos del ejército”.[12]