Capeller

Infotaula ocupacióCapeller
Tipus d'ocupació
artesà, treballador tèxtil, artesà de la lligadura i dissenyador de moda Modifica el valor a Wikidata
Camp de
treball
barreteria Modifica el valor a Wikidata

Un capeller o barreter (o bé barretaire) era un menestral que tenia l'ofici de fer o vendre capells o barrets.[1][2][3] La fàbrica o botiga corresponent rep el nom de capelleria (forma preferent) o barreteria.[4]

Història

Judici de Paris (a l'esquerra), que porta un pétasos penjat a l'esquena. Ceràmica grega pintada.

L'existència de capellers és tan antiga com els capells. Des d'èpoques molt antigues hi ha tota mena de documents arreu del món que mostren persones que es cobreixen el cap amb aquesta mena de lligadura.

En temps històrics, poden recordar-se alguns dels capells emprats:

Històricament, en català es feia una distinció entre capells (amb ventalla fent la volta a tot el cap) i barrets o bonets (sense ventalla). Actualment, capell és desconegut al Principat, on es fa servir barret, mentre que aquest mot és en desús a València i a les Illes, on sobreviu capell (a València, en competència amb sombrero).[5]

Confraries

És a partir de l'edat mitjana que les referències a l'ofici dels capellers són més freqüents i precises. L'ofici esdevé protegit i regulat en moltes contrades. Als Països Catalans els primers col·legis o confraries es registraren el segle xv.[2][6]

Les primeres ordinacions conservades del gremi de capellers de Barcelona daten del 1545,[7] tot i que formaven part de la confraria de Sant Julià ja des del 1455.[8] Des del 1496 s'havia constituït de manera separada el gremi dels barreters d'agulla, que treballaven específicament amb la seda.[9] El segle xviii el gremi de barreters es va fusionar amb els mitgers, que teixien les mitges amb telers, ofici que visqué una forta puixança, fins que el dinamisme de les modes del segle xix i el preu elevat de la seda els feu entrar en decadència.[2]

El col·legi de boneters de València ja existia l'any 1498. En aquella data el gremi va comprar la casa natal de sant Vicent Ferrer.[10][11]

A Mallorca, els col·legis dels capellers i dels barreters o boneters estaven separats. El dels barreters es va fundar el 1483, i les primeres ordinacions conegudes són d'aquella data.[12] El seu patró era la Puresa de Maria, venerada a la capella homònima del convent de Sant Francesc (la del Beat Ramon Llull), i la seva seu era el mateix capítol del convent. No obstant això, molts de barreters estaven establerts a la part baixa de la ciutat, a la parròquia de Sant Nicolau, al carrer de la Barreteria (desaparegut cap a 1950). Per la seva banda, el dels capellers es va fundar el 1517, escindit del dels barreters. El seu patró era l'apòstol Sant Jaume, i la seva església de referència era la parròquia de Sant Jaume, mentre que la sala del col·legi es trobava al carrer (avui plaça) dels Capellers. L'escut del col·legi dels barreters consistia en tres barrets, un cardador i unes tisores, i el dels capellers, en un capell episcopal i tres formes.[13]

Terminologia

Els diversos oficis dedicats a la fabricació de capells i prendes similars presenten problemes diversos. Els termes que identifiquen els oficis (capeller, boneter, barreter, “sombrerer”, caputxer, caperoner…) són coneguts, però el seu abast (pel que fa als tipus de barret i als materials emprats (teles teixides, feltres, pells senceres amb pèl, pells sense pèl, teixits amb agulla, ...) no estan gaire documentats.[14]

Oficis genèrics

  • Capellers. Denominació històrica i tradicional pels que tenen ventalla.[15]
  • Boneters. Denominació tradicional a Mallorca pels que no tenen ventalla.[16]
    • Boneters d'agulla.
  • Barreters. Denominació específica pels que no tenen ventalla, posteriorment generalitzada a tots els capells al Principat.
    • Barreters de feltre.
    • Barreters d'agulla.[17]
    • Barreters de palla.
  • Caperoners. Ofici inexistent. Els que feien caperons eren els sastres.

Manuals de l'ofici

  • 1765. L'art de faire des chapeaux. (Nollet).[18]
  • 1872. Ramón Galván y Hernández. Manual teórico-práctico para uso y enseñanza del aprendiz de sombrerero.[19]

Documents

La realitat dels capells i els capellers al llarg del temps és impossible de resumir. Els detalls i particulars relacionats amb l'ofici no faciliten una exposició típica i ordenada del tema. D'altra banda, una mostra de documents seguint un ordre cronològic permet aproximar-se a diferents aspectes de la qüestió, oferint una visió general a partir dels casos puntuals exposats:

  • 1268. Étienne Boileau. Livre des métiers.[20]
    • El llibre parla de quatre tipus de capellers: de flors, de feltre, de cotó i de ploma (de paon, en francès antic, equivalent a paó).[21]
  • 1283. Desafiament de Bordeus.
    • El rei Pere el Gran va anar al desafiament disfressat d'escuder i acompanyat, entre altres, per un veritable rambler, Domingo de la Figuera, de Saragossa.
    • El rei portava: ... un caperó, e la ceruellera ab un capell de lli al cap... E en Domingo de la Figuera caualcà axi be com a senyor be arreat, axi com hauia acostumat de caualcar ab sos hoses, e ab capell de sol e els guants, e be ordonat...
  • 1309. Inventari deis béns de Pere Rovira, capeller de Barcelona, i del contingut de la seva botiga, fet per ordre seva, trobant-se malalt, a fi d'evitar l'ocultació o la dispersió de tot.
  • 1324. Estatuts dels folradors de capells a França.[23]
  • 1455. Els capellers de Barcelona s'afegiren a la confraria de Sant Julià.[27][28]
  • 1464. Pere el Conestable de Portugal feu una entrada triunfal a Barcelona "... ab son capell de feltre ab un gran floch d'or..."[29] Altres lligadures que emprava s'indiquen en la referència adjunta.[30]
« ... lo elm portava cubert de aquell drap mateix e, sobre l'elm, portava hun capell de feltre tot brodat de moltes perles e … »
— Tirant lo Blanc.
  • 1599. Ordinacions sobre els sombreros o barrets a Barcelona. Havien de ser bollats.[34]
  • 1641. Ordinacions sobre els sombreros o barrets a Barcelona. Havien de ser bollats.[35]
  • 1665. Martini Schoockii Belgium federatum.[36]
    • Descripció de capells fets de pèls, de llana, de pell de castor, de pell de llebre, de cotó,...
  • 1693. En un document de la confraria de Sant Julià de Barcelona s'esmenten els capellers i els sombrerers com a oficis separats (?).[14]
  • 1725. Resum de documents sobre els capellers de França.[37]
  • 1745. Arguments en contra de la prevista dissolució del gremi de capellers.[38]
  • 1761. Carrer dels sombrerers a Barcelona.[39]
  • 1817. Statuti, e regolamenti della Cappella dell'arte de' fabbricanti cappellari eretta, e fondata sotto il titolo di S. Giacomo apostolo.[40]
  • 1828. Esment dels capells a l'estil dels de palla d'Itàlia fabricats a Barcelona.[41][42]
  • 1851. Detalls sobre el pèl i la pell dels castors per a la fabricació de barrets.[44]
  • 1853. Referència botànica potser relacionada amb la fabricació de capells.[45]
  • 1857. Detalls sobre la fabricació de barrets a Espanya. S'esmenten els barrets de fulla de palma.[46]

Referències

  1. ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril 2000. ISBN 84-297-4706-0, p. 57.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Mestre, 1998: p. 106-107, entrada: "barretaire o barreter d'agulla"
  3. ↑ DIEC2 [en línia], s.v. "Capeller", "Barreter", "Barretaire".
  4. ↑ DIEC2 [en línia], s.v. "Capelleria", "Barreteria".
  5. ↑ DCVB, s.v. «capell», «barret».
  6. ↑ Els oficis a la Barcelona medieval: els capellers vers 1300. Carme Batlle.[Enllaç no actiu]
  7. ↑ Antonio Capmany y de Montpalau. Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona .... Antonio de Sancha, 1779, p. 2–. 
  8. ↑ Confraria dels Mercers Botiguers de Teles. Per lo syndich de la Confraria dels Mercers Botiguers de Telas, de la ciutat de Barcelona, ab lo syndich de la Co[n]fraria dels Iulians, de la mateixa ciutat. en la estampa de Ioseph Moyá, 1693, p. 94–. 
  9. ↑ Mestre, 1998: p. 981, entrada: "seda"
  10. ↑ Vicent Pitarch; Antoni M. Badia i Margarit Llengua i església durant el barroc valencià. Universitat de València, 2001, p. 204–. ISBN 978-84-8415-302-3. 
  11. ↑ Eugenia Vizcaíno; María Eugenia Vizcaíno Martí Azulejería barroca en Valencia. Federico Doménech, 1999. 
  12. ↑ DCVB: Bonet.
  13. ↑ Quetglas Gayà, B. Los gremios de Mallorca. Imprenta Politécnica, 1980, p. 72-73, 210-213. 
  14. ↑ 14,0 14,1 Confraria dels Mercers Botiguers de Teles. Per lo syndich de la Confraria dels Mercers Botiguers de Telas, de la ciutat de Barcelona, ab lo syndich de la Co[n]fraria dels Iulians, de la mateixa ciutat. en la estampa de Ioseph Moyá, 1693, p. 78–. 
  15. ↑ Noticias histórico-topográficas de la isla de Mallorca, estadística general de ella y períodos memoriales de su historia, 1864, p. 173–. 
  16. ↑ Joan Amades. Costumari català el curs de l'any: Tardor. Salvat, 1956. 
  17. ↑ Mateo Bruguera. Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña en 1713 y 1714. Est. Tip. de Luis Fiol y Gros, 1871, p. 554–. 
  18. ↑ Descriptions des arts et métiers, faites ou approuvée par Messieurs de l'Académie royale des sciences: L'art de faire des chapeaux. chez Desaint & Saillant [...], 1765, p. 1–. 
  19. ↑ Ramón Galván y Hernández. Manual teórico-práctico para uso y enseñanza del aprendiz de sombrerero. Imprenta á cargo de J. Valada, 1872. 
  20. ↑ Étienne Boileau; Etienne Boileau Réglemens sur les arts et métiers de Paris, rédigés au XIIIe siècle: et connus sous le nom du Livre des métiers d'Étienne Boileau, publiés pour la première fois en entier, d'après les manuscrits de la Bibliothèque du roi et des Archives du royaume. Crapelet, 1837, p. 15–. 
  21. ↑ Georges-Bernard Depping. Dissertation sur l'état de l'industrie et du commerce de Paris au XIIIe siècle: pour servir d'introduction au Livre des metiers d'Étienne Boileau, prévôt de Paris en 1258. De l'imprimerie de Crapelet, 1837, p. 251–. 
  22. ↑ Arnau de Vilanova; Pedro Gil-Sotres Opera Medica Omnia vol. X.1. Rústica. Regimen sanitatis ad regem aragonum. Edicions Universitat Barcelona, 1996, p. 131–. ISBN 978-84-7935-338-4. 
  23. ↑ Charles Desmaze. Les métiers de Paris: d'après les ordonnances du Châtelet avec les sceaux des artisans. E. Leroux, 1874, p. 76–. 
  24. ↑ Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón. J.E. Montfort, 1850, p. 174–. 
  25. ↑ Francisco M. Gimeno Blay. Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Ceremoniós. Universitat de València, 28 novembre 2011, p. 165–. ISBN 978-84-370-8291-2. 
  26. ↑ DCVB: Margarita.
  27. ↑ Anales De La Real Academia Matritense De Heráldica y Genealogía VI (2000-2001). RAMHG, p. 9–. GGKEY:20NDJN6TLR0. 
  28. ↑ Agustí Duran i Sanpere. Barcelona i la seva història. Curial, 1973. ISBN 978-84-7256-012-3. 
  29. ↑ Agustí Duran i Sanpere. Llibre de les solemnitats de Barcelona: edició completa del manuscrit de l'Arxiu Històric de la Ciutat. Institut d'Estudis Catalans, 1930, p. 275–. GGKEY:HR4F21FJJGW. 
  30. ↑ Jesús Ernesto Martínez Ferrando. Pere de Portugal, "rei dels catalans": vist a través dels registres de la seva Cancelleria. Institut d'Estudis Catalans, 1936, p. 132–. GGKEY:TBZFH4FBKXU. 
  31. ↑ Joanot Martorell. Tirant lo Blanc II. Linkgua digital, 1 gener 2014, p. 57–. ISBN 978-84-9953-433-6. [Enllaç no actiu]
  32. ↑ Dictionnaire universel chronologique et historique de Justice, police, et finances, 1725, p. 647–. 
  33. ↑ Jacques Savary des Brûlons; Philémon-Louis Savary Dictionnaire universel de commerce: contenant tout ce qui concerne le commerce qui se fait dans les quatre parties du monde ... l'explication de tous les termes qui ont rapport au negoce .... chez les Jansons à Waesbergae, 1726, p. 651–. 
  34. ↑ Constitutions fetes per la S. C. R. Magestat del Rey Don Phelip Segon ... en la primera cort, celebra als Cathalans ... en lo any 1599. (Capitols y actes de Cort.), 1635, p. 104–. 
  35. ↑ Catalunya. Ordinacions y crides fetes per los Molt Illustres Senyors Deputats y Oydors de Comptes del General del Principat de Cathalunya y comtats de Rossello y Cerdanya, de consell y parer dels Magnifichs Assessors, per la bona exactio dels drets del General y bolla per lo trienni de 1641, essent deputats ... Bernat de Cardona ..., Fra[n]cesch Sala ... y ... Hieronym Pastor ..., y oydors de comptes ... Francesch Girona ..., Iuan Amigant ... y ... Ioseph Ferrer .... de manament de dits senyors deputa t s [sic], 1641, p. 22–. 
  36. ↑ Martini Schoockii Belgium federatum, sive ... descriptie Reip. Federati Belgii ... Editio altera ... emendatior. apud Petrum van den Berge, 1665, p. 198–. 
  37. ↑ François-Jacques Chasles. DICTIONAIRE UNIVERSEL, CHRONOLOGIQUE ET HISTORIQUE, DE JUSTICE, POLICE, ET FINANCES, Distribué par ordre de matieres. CONTENANT TOUS EDITS, DECLARATIONS DU ROY, LETTRES PATENTES, ET ARRESTS DU CONSEIL D'ETAT: Rundus depuis l'année 600. jusques & compris 1720. Dedié a Monsieur d'ORMESSON, Conseiller d'Etat, [et] Intendant des Finances. TOME SECOND, 1725, p. 647–. 
  38. ↑ Segib Congres D'historia Moderna de Catalunya. Edicions Universitat Barcelona, p. 269–. GGKEY:K3K3GCHJ4FL. 
  39. ↑ Manual y guía de forasters: per saber los noms y trobar fàcilment los carrers ... en esta present ciutat de Barcelona ab un indice general y una llista de tots los monuments .... M Angela Martí, 1761, p. 32–. 
  40. ↑ Statuti, e regolamenti della Cappella dell'arte de' fabbricanti cappellari eretta, e fondata sotto il titolo di S. Giacomo apostolo ... presso Antonio Garruccio, strada Sedile Capuano, 1817, p. 44–. 
  41. ↑ Luis López-Ballesteros. Memoria de la Junta de Calificación de los productos de la Industria Española: remitidos a la Exposición pública de 1828 y presentada al Rey Nuestro Señor. Imp. de Jose del Collado, 1830, p. 25–. 
  42. ↑ Boletín oficial del Ministerio de Comercio, Instrucción y Obras Públicas. M. Rivadeneyra, 1848, p. 348–. 
  43. ↑ Jaime Boy. Diccionario teórico, práctico, histórico y geográfico de comercio. Publicado bajo los auspicios de la M.I. Junta de Comercio de Barcelona, Imprenta de V. Torras, 1840, p. 1–. 
  44. ↑ D. José Oriol RONQUILLO. Diccionario de materia mercantil, industrial y agrícola, que contiene la indicación, la descripción y los usos de todas las mercancías. Imp. Agustín Gaspar, 1851, p. 634–. 
  45. ↑ Österreichisches botanisches Wochenblatt: gemeinnütziges Organ für Botanik und Botaniker, Gärtner, Oekonomen, Forstmänner, Aerzte, Apotheker u. Techniker. Seidel, 1853, p. 217–. 
  46. ↑ D. José Oriol RONQUILLO. Diccionario de materia mercantil, industrial y agrícola, que contiene la indicación, la descripción y los usos de todas las mercancías. Imp. Agustín Gaspar, 1857, p. 298–. 

Bibliografia

  • Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998. ISBN 84-297-3521-6.