Un pergaminer o pergaminaire era el menestral que feia o venia pergamins. Segons les èpoques i les contrades el procés de transformar les pells en pergamins podia fer-se per un mateix operari o per diferents menestrals, cadascun en una fase del procés.
L'ofici de pergaminer està associat amb els pergamins.
L'origen del nom dels pergamins és la ciutat de Pèrgam,[1] on hi havia una gran producció de qualitat d'aquest material. La tradició recollida per Plini a la Història Natural (xiii.21), segons un relat atribuït a Varró diu que el pergamí fou introduït a Pèrgam sota patronatge d'Èumenes II, ja que Ptolemeu V havia limitat les exportacions de papir cap a aquell país per temença que la biblioteca d'aquesta ciutat rivalitzés amb la Biblioteca d'Alexandria.[2]
La matèria primera dels pergaminers eren les pells de vaca, ovella i cabra.
Procés de fer pergamins
A partir de la pell dels mamífers és possible obtenir dues menes de pell adobada: els cuirs i els pergamins. A diferència dels cuirs, les pells destinades a pergamins només es processen amb calç (sense emprar tanins ni altres compostos químics moderns).
El procés de convertir una pell en pergamí és laboriós i difícil de resumir. A trets generals consta de les etapes següents:
posar la pell en remull i rentar-la
tractar-la amb calç
rentar la calç
llevar els pèls o la llana
estirar la pell en un bastidor
raure la pell i polir-la
tallar la pell transformada en pergamí
allisar i preparar la superfície (per mitjans mecànics o afegint algun producte)
Eines
Algunes de les eines típiques dels pergaminers són les següents:
970. Beatus de Tábara. Hi ha una miniatura que representa la torre del monestir de Tábara i l'scriptorium del monestir. Hi ha una cambra amb dos copistes i, a la dreta, una cambra més petita amb un pergaminer.
_001.jpg)
