PROFILPELAJAR.COM

Infotaula edificiMercat de la Llibertat
Epònim	llibertat
Dades
Tipus	Mercat cobert
Arquitecte	Francesc Berenguer i Mestres
Construcció	1893
Cronologia
1888	primera pedra
1893	inauguració
Característiques
Estil arquitectònic	modernisme català ; arquitectura del ferro
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Vila de Gràcia (Barcelonès)
Localització	Pl. Llibertat, 27
	41° 23′ 59″ N, 2° 09′ 13″ E / 41.39972°N,2.15361°E
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	40419
Id. Barcelona	2586

El Mercat de la Llibertat és un edifici situat a l'illa de cases dels carrers de l'Oreneta, Milton, Sant Gabriel i Sant Cristòfor de Gràcia, catalogat com a bé cultural d'interès local.^[1]^[2]

Descripció

Consta de tres naus, essent la del centre, amb la coberta a dues vessants, més gran, tant d'amplada com d'alçada. L'edifici és d'estructura metàl·lica. Els murs de tancament són de maó vist sobre sòcol de pedra.^[1]

Les dues façanes testeres actuen de façanes principals formant frontons triangulars i concentrant l'ornamentació de pedra i ferro forjat, als quals són visibles els entrellaços de corbes característics de Francesc Berenguer que conformen, a la part central, l'escut amb tres lliris de Gràcia.^[2] L'estil modernista respon a les decoracions, ja que l'estructura és similar a la d'altres mercats com el Born o de Sant Antoni.^[1]

Història

Construcció

Els terrenys pertanyien al terratinent Marc Olives, que el 1831 va disposar al seu testament que s'hi edifiquessin edificis al voltant de la plaça, permeten la circulació de mercaderies i persones i una confluència de diferents carrers.^[1]

La construcció del mercat es va iniciar el 1888 i va ser inaugurat el 1893. El projecte fou signat per l'arquitecte municipal de la Vila de Gràcia Miquel Pasqual i Tintorer, amb la participació en la decoració de Francesc Berenguer i Mestres, si bé es creu que es tracta d'una obra seva, ja que no disposava del títol d'arquitecte i acostumava a realitzar edificis amb projecte signat per un tercer.^[3]^[4]^[5]^[1]

Remodelació

El 2009, el mercat va ser reformat integralment per l'arquitecte Josep Llobet, amb la implantació d'un supermercat Bonpreu, la prolongació dels horaris comercials amb l'obertura diària a les tardes, i augmentant-ne la superfície utilitzable de 2.200 m2 a 4.400 m².^[6] El setembre de 2012, la Unió Mundial de Mercats Majoristes (World Union of Wholesale Markets) li va atorgar el seu premi anual.^[7]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 «Mercat de la Llibertat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑ ^2,0 ^2,1 «Mercat de la Llibertat». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
↑ Fontbona, Francesc; Miralles, Francesc; Francesc Català Roca. Història de l'art català: Del modernisme al noucentisme, 1888-1917. Edicions 62, 2001, p. 34. ISBN 978-84-297-2282-6.
↑ Hernàndez-Cros, J. Emili; Mora, Gabriel; Xavier Pouplana i Solé, Bel Moretó i Navarro. Arquitectura de Barcelona. Demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 1990, p. 236. ISBN 978-84-404-7980-8.
↑ Lahuerta, Juan José. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Univers Gaudí. Diputació de Barcelona, 2002.
↑ «Mercat de la Llibertat». Mercats de Barcelona, 04-08-2010. Arxivat de l'original el 03-03-2016.
↑ Álvarez, Patrícia «El Mercat de la Llibertat s’endú el màxim guardó de la Unió Mundial de Mercats». betevé, 18-09-2012.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mercat de la Llibertat

«Mercat de la Llibertat». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.